Desistiment per l’ensenyament públic

Pep Barceló,

Pep Barceló

Des de fa uns cursos les famílies, i el país en general, han pogut comprovar, per les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació o per les conseqüències que han rebut els seus fills o filles, que el món educatiu està convuls, que el professorat hem fet vagues, concentracions, manifestacions i altres mobilitzacions perquè no estem d'acord que l'ensenyament es comercialitzi i hi hagi gent que no el pugui pagar, perquè no volem que l'ensenyament no tingui qualitat per culpa de les contínues retallades, de tota mena, que es fan.

Lamentablement, i tothom ho ha de saber, la situació continua i el proper curs veurem professorat cansat fent més treball del que hauria de fer i això afectarà al seu alumnat; veurem com serveis que s'havien conquerit i que introduïen il·lusió educativa com formació, atenció a la diversitat, reducció de ràtios, construccions apropiades, activitats paral·leles..., es perden.

A Rubí aquest nou curs haurà escoles que podem no tenir transport escolar per les retallades de subvenció (escola Joan Maragall) o perillar el seu funcionament (Escola Municipal de Música). Els centres educatius rubinencs estan al límit de les seves capacitats amb les aules a 25 o 30 alumnes o més, no n'hi haurà més d'un que no estigui en aquestes condicions; la construcció de nous centres absolutament aturada i centres nous ubicats en barracons (E. Del Bosc) o dins d'altres centres (un nou institut dins de l'E. 25 de setembre). Els centres en els quals havia començat l'alumnat a treballar amb ordinadors aquest curs es talla el procés i ja no hi ha ordinadors, llevat que les famílies no vulguin continuar pel seu compte la innovació. L'any passat els diners perquè funcionin els centres (despesa de funcionament) va ser retallada, si aquest any es retalla més o es manté congelada la quantitat els nostres centres tindran un seriós problema fins i tot per tenir paper per a la fotocopiadora. La nostra ciutat comptava amb uns magnífics Serveis Educatius (professionals que donen suport psicopedagògic als centres per atendre amb qualitat al seu alumnat amb dificultats) que ha quedat amb el mínim de personal i una ingent feina per fer, què podrà fer aquest curs... Qui pensava que la nostra ciutat se n'escaparia?

Retallar la despesa de funcionament dels centres, suprimir aules d'acollida per a l'alumnat nouvingut, reduir serveis educatius per als centres, augmentar alumnes per aula, augmentar hores lectives al professorat, amortitzar jubilacions, reduir les plantilles de professorat, segurament farà reduir la despesa, però també tindrà conseqüències negatives perquè si no invertim en ensenyament no s'inverteix en la millora de la societat.

Quan un país redueix la inversió en educació, augmenta la pobresa econòmica i social, perquè no es pot atendre a tothom amb qualitat, i, augmenta el fracàs escolar, l'abandonament del sistema educatiu i, conseqüentment, augmenta el risc de pobresa, d'atur o de marginació social; a la llarga això pot sortir més car que la inversió que ara no es faci. Els mateixos polítics ens diuen que l'educació és un dels pilars bàsics del futur del país; si volem fruits demà hem d'invertir avui, qui no ho faci en serà responsable.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.