La nostra crisi de cada dia...

Isidre Rubio

Isidre Rubio

Els que en algun moment hem sentit curiositat per  l'aventura televisiva a la nostra ciutat, no podem per menys que felicitar efusivament el nou projecte de Rubitv.cat i desitjar el millor per als seus promotors. Empresa difícil  en temps normals, però molt més en els actuals, envoltats sempre pel gran fantasma de la crisi que tots invoquem arreu.

I és que tenim tanta crisi que no ens la podem acabar: crisi financera, crisi ecològica, crisi de feina, crisi de vivenda,  crisi de valors, crisi de país, crisi d' Europa, i en els darrers dies,  crisi democràtica.  Definitivament, estem en crisi.

Però crisi és una paraula que la fem servir sovint per indicar el fel de la balança, parlem per exemple del moment crític  d'una malaltia, per indicar que som en els instants previs a un canvi de situació: tombarà cap a pitjor o cap a millor. Som per tant en el moment de fer-hi alguna cosa.

Ben segur que en la majoria de cassos difícilment les qüestions depenen de nosaltres ni hi podem fer pràcticament res, però tampoc s'hi val a prendre la callada per resposta. Aquest dies d'estiu hem recorregut una mica la vella Europa, concretament Polònia,  i hem tingut l'oportunitat de visitar Oswiecim (que els alemanys van anomenar Auschwitz), just els dies en que el moviment dels indignats omplia les nostres places i ens convidava a llegir Stéphan Hessel per entendre què volia dir-nos amb el seu Indigneu-vos.

Superat l'impacte que provoca la visita a tot aquell horrible acarnissament, t'envaeix la pregunta: i què hi feia el món sencer davant tot allò? els estats, els països, les ciutats, les persones, la gent del poble...  És clar que els mitjans d'informació i de comunicació no eren els mateixos, i això sembla que els disculpa, i Hessel explica com moltes i moltes persones es comprometien en la causa de la Resistència i estaven indignats per l'ocupació nazi, per l'antisemitisme, treballant per alliberar França.

Evidentment que les coses son molt diferents però hi ha valors dels que es rebutjaven quan la Resistència que són ben vigents: el feudalisme econòmic, el benefici pel benefici, la pobresa extrema al costat de la riquesa arrogant, i la necessitat de reclamar una premsa independent, una seguretat social imprescindible. . . i tot això amb molts i molts mitjans d'informació al nostre abast, ara si, i coneixent que el nostre sistema financer fa aigües, que les empreses presenten contínuament expedients de regulació d'ocupació, que les xifres de l'atur arriben a màxims històrics, que cada dia 60.000 persones moren de fam.

La situació és tan escandalosa que alguns grans rics, a França, a EUA i ara també a Espanya, demanen als responsables econòmics que els apugin els impostos, perquè fins i tot ells veuen que no poden ser tant privilegiats. I a casa, ves per on, els polítics de partits grans decideixen estripar el consens constitucional i el TSJC, aprofitant la denúncia de tres famílies sense fills -segons sembla-, es vol carregar l'ensenyament en català. Jo crec que tot això ens demana no callar, ens demana compromís, ens demana parlar amb energia, i requereix adherir-se a la tesi de Hessel que actualment li diu al jovent que ja no n'hi ha prou amb indignar-se: Comprometeu-vos. Ei, tots plegats, comprometem-nos!!

Isidre Rubio, president de l'Esbart Dansaire de Rubí.