Invertim en educació

Purificació Barceló

Sovint, passejant per Rubí, m'he topat amb diverses accions incíviques a la nostra ciutat: papers, xiclets i pipes per terra, bancs de places trencats o pintats, "graffitis" en portes o parets i, fins i tot, algun mirall per conductors, dels que  es col·loquen en cruïlles amb poca visibilitat, totalment pintat o torçat.

Primer voldria deixar clar que no estic en contra dels graffitis, sempre i quan responguin a una manifestació artística o a un acte de protesta, denúncia o reivindicació. Alguns, com els de la Riera, trobo que, fins i tot, constitueixen una bona aportació de vida i color per a la ciutat,  i darrere d'algunes d'aquestes manifestacions hi ha autèntics artistes que de vegades obtenen fins i tot reconeixement internacional... Però em sembla que sabotejar un mirall de trànsit en cap cas es pot considerar ni un acte de protesta ni una mostra d'art.

Possiblement cal més conscienciació cívica des de les escoles, des dels organismes públics i per part dels mateixos ciutadans sobre la necessitat de respectar els espais comuns que són patrimoni de tots, però penso que la qüestió de fons més aviat respon a un problema que probablement té el seu origen en l'educació; aquesta educació que ara ens estan retallant... Perquè en definitiva,  de l'educació que rebin els nens i nenes d'ara en depèn que tinguem d'aquí a uns anys uns joves més o menys cívics, més o menys formats i amb una consciència més o menys crítica per fer front als reptes del futur. Dels nostres escolars d'ara dependrà quina societat tindrem d'aquí a uns anys i retallar en educació, encara que estiguem en temps de crisi, vol dir al cap i a la fi hipotecar aquesta societat futura.

Quan en una família un dels seus membres es queda sense feina es veuen obligats a revisar les despeses. Possiblement aquesta família opta en un primer moment per donar-se de baixa del gimnàs i del canal de pagament d'esports i per  reduir o eliminar el raconet per a les sortides del cap de setmana. Després, si la situació continua, es sacrifiquen plans de canviar de cotxe o de televisió, es redueixen o eliminen les activitats extraescolars dels infants, es canvia de supermercat, s'aprofita la roba de l'any anterior... Però en cap cas la família pot deixar de menjar! Abans no pagaran la hipoteca,  encara que suposi córrer el risc a ser desnonats...

L'educació, com també la sanitat, és el menjar de la nostra societat. Quan planifiquem estalviar perquè estem en crisi aquestes dues partides haurien  de ser gairebé intocables,  perquè no estem parlant només de despeses,   sinó dels diners destinats a invertir en el nostre futur i en la societat que volem construir.

Estalviar en educació només es pot concebre des del punt de vista de fer més rendibles els recursos, d'eliminar càrrecs innecessaris, de revisar els concerts per assegurar-nos que les escoles que els reben realment els mereixen,  perquè assumeixen les seves responsabilitats amb el sistema educatiu general, sobretot pel que fa a l'acolliment d'alumnat immigrat i a l'atenció a diversitat, i perquè en cap cas no discriminen per sexe...  Mai estalviar en educació ha de voler dir sacrificar l'escola pública, prescindir de recursos per atendre la diversitat, apujar les ràtios o reduir mestres, perquè això repercutirà directament en la formació i en l'atenció que rebran els nostres fills i filles.

Els governs tenen l'obligació i la responsabilitat de garantir una educació digna i de qualitat, especialment en l'àmbit públic que és patrimoni de tots. I abans de retallar en educació, caldria qüestionar-nos quines seran les conseqüències d'aquesta mesura en la formació dels nostres infants i en la societat que construiran quan siguin els homes i les dones del futur.  I preguntar-nos, sobretot,  si serà aquesta la societat que voldríem.

Purificació Barceló, periodista.