Editorial

25 de Setembre de 1962, la memòria ofegada

L'ajuntament de Rubí ha presentat una iniciativa participativa per commemorar el proper any el cinquantenari de la rierada. Durant 49 anys, Rubí no ha fet l'esforç necessari per la recuperació de la memòria històrica d'aquella tragèdia.

Mig segle després, cal que s'elabori un cens aproximat de les víctimes, que se les honori i, si queden llàgrimes, que s'acabin de vessar. Ara tenim l'oportunitat d'esbrinar les conseqüències d'aquella tràgica nit en el desenvolupament de la ciutat en el darrers cinquanta anys.

Si tenim en compte que al 1962 Rubí tenia un cens de 10.000 habitants, unes pèrdues humanes estimades entre les 250 i les 400 persones representen un sotrac de proporcions incalculables. La dictadura de Franco va ofegar aquell dolor i el va manipular per dur a terme una purga política que va donar l'accés al poder municipal a la corrupció, l'autoritarisme, la mediocritat i la indigència ideològica mitjançant la figura de l'alcalde de Manuel Murillo Iglesias. Aquest va obrir la ciutat a l'especulació urbanística, que va arribar a adquirir traços de barraquisme vertical destruint el perfil urbà. Va manllevar el teixit social i va oferir una resistència feroç, quinze anys després, a la sortida del poder en l'inici de la transició, deixant l'Ajuntament en la bancarrota.

Les institucions, les entitats i els mitjans de comunicació local tenim ara l'oportunitat d'acotar la realitat d'aquella tragèdia, construir un relat i compartir-lo amb els nouvinguts. Serà bo fer-ho plegats. Potser una part del complex d'inferioritat com a ciutat que a vegades esdevé autoodi, present en moltes instàncies de la nostra vida social, tingui el seu origen en la mortífera avinguda de la nit del 25 de setembre de 1962.

L'any vinent tenim l'oportunitat de tancar, serenament i per sempre més, el cercle de la nostra transició de poble a ciutat. Honor a les víctimes, dignitat per a la ciutat.