Músics rubinencs

Eduard Puigventós

Darrerament he estat col·laborant amb Sant Galderic, una entitat que, any rere any, organitza el tercer dissabte d'octubre la seva festa, que aplega artistes i pagesos, de la ciutat i de municipis propers, per tal d'exposar la seva feina i que els rubinencs puguin gaudir d'una jornada diferent als carrers més cèntrics de Rubí. Una festa esperada per tots que a més a més compta amb la col·laboració de diverses entitats de Cultura Popular i Tradicional, l'Escola de Música, o l'Associació Sant Cristòfol, que amenitzen el recorregut a tots els assistents.

D'uns anys ençà, però, l'entitat ha volgut potenciar també estudis o exposicions de temàtiques ben diverses, relacionades sempre amb Rubí i el món cultural. Els lectors recordaran, per exemple, les exposicions i xerrades sobre el procés de fabricació del pa; o la dedicada als pintors rubinencs nats abans del 1930, que quedà plasmada en un llibret que se n'edità i que feia força patxoca.

Enguany, el tema escollit ha estat la música i els músics rubinencs (veure notícia). Haig de confessar que era totalment desconeixedor d'aquesta part de la nostra història, però de tot se n'aprèn i em van convèncer per a què els donés un cop de mà, i haig de reconèixer que he quedat parat de la quantitat d'informació que s'ha recollit, i que ha fet que decidíssim deturar-nos als anys 70, centrant-nos, doncs, des dels primers noms coneguts (per exemple, l'orquestra de finals del segle XIX que duia el nom de 'Els Nois de Rubí'), fins a grups com 'Los Cadáveres', 'els Pacífics', o intèrprets i compositors com en Xavier Capellas o Miquel Fernández.

Sabien que va viure a Rubí una cantant d'òpera de prestigi internacional, que actuà amb personatges de la talla de Manuel de Falla, Igor Stravinski o Pau Casals? O que teníem una de les millors concertistes d'arpa de Catalunya, que rebutjà fins i tot una càtedra al Liceu? O que la coral femenina de la Falange rubinenca assolí els llocs més alts en concursos estatals? O que un rubinenc, fill dels taverners de cal Parrado, se l'anomenava el 'Bill Crosby català', essent un dels primers en cantar en la nostra llengua durant la dictadura, i gravà varis LP's? O que el principal compositor europeu de tangos visqué a Rubí i hi tingué una vinculació molt important al llarg de la seva vida? Aquestes i altres sorpreses han anat sortint a mesura que avançàvem en la recerca. Us animo a tots a visitar l'exposició al Castell. A banda de fotografies i petites biografies, hi trobareu també alguns instruments, vinils, cartells, i sonarà música 100% rubinenca.

Esperem que més endavant pugui reprendre's amb les formacions més actuals, i que també han fet un forat en el panorama local o nacional. I és que actualment a Rubí hi tenim també grups i persones que porten el nom de la nostra ciutat arreu: i si no, que els ho preguntin al Sergi Estella i els Assaltadors de Tàlems, Roger Margarit i l'Últim Dijous, la Señora de González, als components de KOP o a Ninja Pastori, per posar només alguns exemples.

Crec que és importantíssim que, des de les entitats i la societat civil, o des del mateix Ajuntament, puguem aprofundir en aquest tipus d'iniciatives, ja que només coneixent i fent justícia al nostre passat, podem estimar el nostre present i projectar el nostre horitzó del Rubí futur. Cal aplaudir i donar suport a tots aquells que lluiten per tirar endavant, d'una manera o d'una altra, aquesta vessant cultural. Sigui més o menys reeixida, la mostra se suma a l'esforç de diferents grups que han intentat donar un altre aire a la ciutat darrerament: l'exposició sobre els 150 anys de cant claverià; la dels Motius de les cases del poble per part del Gra; la d'Art Sacre per part de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí; o també les que cada any organitzen els del Grup de Col·laboradors del Museu, per citar-ne algunes, són una altra manera de potenciar Rubí. Però d'això potser parlem-ne més estesament en una altra ocasió.

Eduard Puigventós, historiador local.