La llengua del carrer

Purificació Barceló

Un dia qualsevol. Surto de casa al centre de Rubí. Passo per davant d'un bar d'aquells que acumulen sempre un grupet de fumadors a la porta expulsats de les taules de l'interior arran de la llei antitabac. Dos joves parlen mentre fumen:

-"Sí.  Y me ha dicho delante de todos  que no está contento con mi trabajo y se ha quedado tan tranquilo..."

Darrere dels nois, dues treballadores de la banca comenten en català que se'ls acaba la mitja horeta per esmorzar i que han de tornar a la feina... Deixo enrere  les converses i continuo el meu passeig cap a l'Avinguda Barcelona i la Plaça Pearson.  Davant meu una mare amb dos fills petits els recrimina que es barallin en mig del carrer:

-"Pero queréis dejar de una vez de pelearos? Vale ya!  Vais a estar castigados todo el día. Pero, a ver, a vosotros cómo se os tienen que decir las cosas?

En aquest cas, les coses els hi diuen en castellà, tot i que, al marge de la llengua, els petits no fan gaire cas de l'amenaça... Més endavant dues dones comenten en català que han comprat una polsera molt bé de preu que "no vegis que maco que em fa el canell ...", i dues adolescents parlen de la prova de mates del dia següent:

- Voy a suspender, fijo. Es que no hay manera...

- Ya. Y yo... Nos han dejado poco tiempo para prepararnos y las integrales son un rollo...

Camino una mica més i observo com, davant del CAP Anton de Borja, dues joves parlen de les analítiques que els acaben de fer:

- Segur que em sortirà un blau. A mi, m'agafes amb una mica de força i ja em surt un blau...

- "Pues mira que la enfermera pincha bien, eh? Yo casi ni he notado la aguja..."

Finalment, sec a llegir en un banc del Parc de Ca N'Alzamora. Al meu costat, dues mestres comenten un tema que els preocupa:

- Crec que estaria bé fer jocs dirigits al pati. Algunes escoles han enllestit projectes d'aquest tipus i funcionen molt bé...

- Parlant del pati... Cada vegada hi ha més nens que juguen en castellà... Gairebé no se sent el català.... T'hi has fixat?

- És normal. Més del vuitanta per cent dels alumnes tenen com a llengua materna el castellà... Però el que és important és que aquests alumnes acabin la primària amb un bon nivell de català i els altres amb un bon nivell de castellà...".

Arran d'aquesta conversa recordo que una avaluació encarregada aquest estiu pel Ministeri d'Educació confirmava que la mitjana dels alumnes d'ESO a Catalunya tenen uns nivells de coneixement del castellà similars o superiors als de la resta de l'Estat i que els resultats de les proves de castellà a la selectivitat, any rere any, superen els de les proves de català...

El meu passeig de retorn em porta fins a la Rambla del Ferrocarril on juguen dos nens llatinoamericans amb uns patinets. Criden, riuen i fan cabrioles per intentar ser els més agosarats sense caure... Se'ls hi afegeix un altre petit que els pregunta, en català, si es pot sumar al joc. Acaben tots tres jugant junts, parlant, cadascú la seva llengua, rient i fent més cabrioles a sobre dels patinets...

No puc evitar pensar en tot el que he vist i he sentit. Per què  no visitem més sovint els patis de les escoles, els menjadors escolars, els parcs...  i escoltem en quina llengua parlen els infants i com conviuen amb normalitat en castellà i català? Per què no ens fixem més en les vegades que, caminant pel carrer,  sentim parlar una i una altra llengua? Per què fem una qüestió estrictament política d'un tema que afecta de soca-rel la formació dels nostres escolars i ens inventem un problema lingüístic inexistent a risc de provocar fractura social?

Algú es pot creure de debò que el castellà està discriminat a Catalunya i que el sistema d'immersió perjudica els alumnes castellanoparlants? I per què ningú no pensa en el dret d'aquests nens i nenes a ser formats en la llengua de la terra on viuen i a ser preparats per treballar-hi,  en igualtat de condicions amb els catalanoparlants? Per què els hem de negar aquesta formació i aquesta preparació quan en definitiva és la seva educació i el seu futur els que estan en joc, tal i com ha reconegut el mateix portaveu d'educació de la Comunitat Europea?

Si renunciem a la immersió, seran els nens i les nenes de famílies de parla castellana els que en sortiran més perjudicats, perquè els estarem deixant en desavantatge cultural i emocional respecte als alumnes de parla catalana.  El seu contacte amb la llengua catalana serà mínim i no podran competir en igualtat amb els infants que tenen el català com a llengua materna, encara més quan a Catalunya es pot viure perfectament només en castellà al carrer, a les botigues, als cinemes, en la nostra relació amb els mitjans de comunicació, amb  l'administració,  amb la justícia...

De debò volem arriscar-nos a tenir en un futur una joventut capacitada en català i una altra amb uns coneixements només bàsics de la llengua,  amb la divisió social que això comportaria? Val la pena córrer aquest risc només per interessos polítics?

Purificació Barceló, periodista.