El meu pressupost

Marina Dolset

L'altre dia veient la discussió de parella més esperada de la temporada, o altrament dit #eldebate, vaig estar pensant que, efectivament, gestionar els impostos de la ciutadania i concretar-los en un pressupost no deu ser gens fàcil; per això, em vaig voler posar en la pell d'una presidenta de govern i fer els meus pressuposts ideals.

Per no perdre'm amb els números, perquè sempre he estat una persona de lletres, vaig suposar que tot el pressupost del meu estat era de 10 euros. Algunes hores de reflexió, aquest és el resultat:

2,5€ en Serveis Socials: En els temps que corren, l'Estat ha d'estar al costat de les persones que pitjor ho estan passant i té vàries maneres de fer-ho: apoderant-les, per que amb les seves pròpies capacitats surtin endavant; facilitant els ajuts i prestacions que per Constitució tenim garantides. No ens podem oblidar, tampoc, de col·lectius encara més vulnerables com els/les joves, les dones, els/les immigrants, la gent gran, etc.

2,5€ en Educació: Un poble que no creu en la seva educació és un poble que viurà permanentment amb una vena als ulls, i puc assegurar, que hi ha sectors que això ja els està bé. Però jo, no,  jo vull un poble que aprengui a llegir el món que l'envolta, per que no sigui enganyat mai més. En els meus pressupostos ideals l'educació d'aquest poble seria pública, laica, de qualitat, amb ús de noves tecnologies, sostenible i coeducativa.

2,5€ en Salut: Com les dues partides anteriors, ho considero un dret bàsic, pel qual també haurem de lluitar. La salut, com l'educació, ha de ser pública, gratuïta i de qualitat: no pot ser que els interessos d'uns pocs passin per sobre dels interessos de la majoria de la població.

1€ en Economia Social: Fomentant la creació de feina en empreses i iniciatives sostenibles, amb un pla d'igualtat, en àrees de serveis a les persones o la dependència. Situaria, també, en aquesta partida l'ús de combustibles nets al transport públic (els cotxes oficials no, perquè ja no n'hi haurien).

1€ en perseguir el frau: No cap en el meu cap que estiguem pagant més per tenir menys, és a dir, que ens retallin els serveis i els pocs que ens queden, els paguem més cars. Mentrestant, algunes fortunes defrauden a Hisenda (que se suposa que som tots/es); per això, destinaria un euro del meu pressupost per posar les mesures que fossin necessàries per recuperar els diners que ens toquen i que deixin de riure's a la nostra cara.

0,5€ en desenvolupament comunitari: És molt important recuperar el sentiment de pertànyer a un grup, a una comunitat  que, malauradament, hem perdut amb el sistema tan individualista que tenim. Per això, invertiria 0,5 euros en potenciar el desenvolupar comunitari i, així, tenir una societat preparada per lluitar i combatre el feixisme creixent, la insensibilització general que tenim, al cap i a la fi una societat més acollidora i oberta.

Quan vaig acabar de repartir els deu euros, em vaig adonar que hi havia moltes partides per les quals necessitava més diners. Per això, m'agradaria apuntar, breument, que la forma més justa i equitativa d'aconseguir aquests diners i, per tant, rebre més ingressos és que pagui més qui més té, i, de pas, qui més contamina (ja que es carrega el nostre present i futur).

Arribats a aquest punt, el que tinc clar és que el rumb que està agafant aquest país és totalment contrari a aquest article i el que tinc encara més clar és que ningú ens regalarà res.

Convido a tota la ciutadania a posicionar-se el proper 20 de novembre i a continuar lluitant al carrer: es necessiten els dos fronts per sortir d'aquesta crisi amb uns pressupostos ideals. Intenteu fer-ne uns a casa i compareu-lo amb el que diuen els anuncis electorals, segur que trobeu un partit que s'aproxima força als vostres pressupostos.

Convido als partits polítics a presentar un pressupost cada cop que hi ha eleccions i que la ciutadania els pugui exigir el compliment d'aquest.

Marina Dolset, educadora social i presidenta del CRAC.