Educació i noves tecnologies

Pep Barceló

Els centres educatius públics de Rubí, com a la resta del país, fa anys que ensenyem l'ús de les noves tecnologies als joves i infants: ordinadors, programes educatius, Internet, etc. i avui continuem amb ordinadors individuals, pissarres digitals, etc. El nostre alumnat està plenament integrat en aquesta nova generació i part de la seva vida, de les seves relacions i de les seves ocupacions i treballs estan auxiliats per la informàtica.

En aquest sentit, la nostra societat ha de sentir-se satisfeta per la feina feta per les escoles i instituts. Així i tot, avui, dins del professorat està sorgint un debat que és important que les famílies, i la societat en general, coneguin. El rovell de l'ou d'aquest debat és: l'aprenentatge de les noves tecnologies i amb les noves tecnologies està beneficiant el nostre alumnat? en quin sentit? és el què volem? estem pagant unes conseqüències no desitjables?

Les noves tecnologies: ordinadors, mòbils, Internet, etc. modifiquen la manera com la ciutadania pot participar democràticament en el funcionament de Rubí, modifiquen les activitats industrials de la nostra ciutat, modifiquen, fins i tot, la manera de comprar a les botigues del barri o de veure la televisió. Les noves tecnologies són molt útils en la sanitat (intercanvi d'informació, telediagnòstic, tractament, etc.) i en la comunicació (personal, cerca d'informació, etc.), però potser no hauríem de deixar-nos arrossegar per la moda, o la bogeria perquè darrere de tot això pot haver-hi un interès en 'vendre' que s'allunya del 'que ningú quedi al marge d'aquesta manera de funcionar de la nostra societat'. Si és cert que, avui, les noves tecnologies ja determinen la manera de ser de la societat i de la nostra ciutat, amb el que això tingui de positiu i negatiu per a la persona, també és possible que els interessos comercials provoquin un excés innecessari de noves tecnologies i un nou tipus de contaminació: la contaminació tecnològica. Aquesta pot ser una contaminació ambiental, però també mental.

Un altre assumpte a tenir en compta, per la seva importància, és que les noves tecnologies, com qualsevol tecnologia, pot ser molt feble i no funcionar en un moment determinat, és aleshores quan ens trobarem 'penjats', com diu la gent jove. També correm el perill de 'no saber funcionar', ni les persones ni les ciutats, sense elles o sense determinat enginy (mòbils...). La gent hem de saber tirar endavant encara que ens falli el mòbil o la televisió; la ciutat ha de cobrar les contribucions encara que fallin unes impressores, tampoc haurien d'haver problemes de circulació si els semàfors s'espatllen. Les ciutats, i les persones, hauríem de vigilar fins a quin punt les noves tecnologies no ens fan totalment dependents d'elles. La dependència individualment de les persones o la dependència en el funcionament de la ciutat, per les noves tecnologies, no ens permet ser autònoms i aquest és el primer pas per perdre la llibertat, l'eficiència i per estar sotmesos psicològica i econòmicament.

Tota aquesta preocupació el professorat l'ha de convertir en educació del seu alumnat, però també les famílies, a casa, ho han de fer. Cap nena o nen ha de quedar al marge d'aquest present i futur que tenim, però ull! no caiguem en paranys ni col·laborem en falsos progressos pensant que estem fent un bé. Novament ens cal ser reflexius i crítics, professorat i famílies.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.