Salut ambiental, polítics i ciutadania

Mireia Gascon

Normalment sóc de poques paraules, però penso que pel tema d'avui val la pena allargar-se una mica.

Des de que Rubitv.cat va començar (d'això en fa uns 3 mesos), al nou canal hi han aparegut varies notícies sobre temes de mediambient: ús del cotxe a Rubí (veure notícia), nivells de contaminació atmosfèrica a Rubí (veure notícia), rierols contaminats i deixats (veure notícia), activitat il·legal (o si menys no dubtosa) a l'abocador més famós de Rubí, Can Carreras (veure notícia), o fins i tot la caça il·legal (de nou surt la paraula il·legal) a l'estany dels Alous (veure notícia), per cert força abandonat. Uf! Déu ni do la llista que ha sortit en poc temps, no trobeu?

Però la pregunta del milió és... qui n'és responsables de tot això? Crec que la resposta que tothom té al cap ara mateix és: dels polítics! M'equivoco? De fet, la majoria de comentaris dins la notícia sobre els nivells de contaminació atmosfèrica anaven en aquesta direcció: els polítics a Rubí no han fet res per facilitar l'ús del transport públic o per viatjar amb bicicleta. I de fet, personalment crec que en aquest cas tenen força raó... pensem-hi: quines han estat les últimes grans accions del Govern per facilitar aquests tipus de transport? Que jo recordi, les úniques grans coses que s'han fet han estat l'ampliació del número de línies de bus de Rubí de 3 a 6, i la implantació de la (semi) illa de vianants al centre... i si no m'equivoco, això va ser entre 2007 i el 2008, ara som a finals del 2011.

Tot i així, no podem responsabilitzar al 100% als nostres polítics, ja que la ciutadania (i la societat) hi tenim molt a dir: hem d'exigir, demanar i al mateix moment treballar per aconseguir aquestes millores, i el que és més important, hem de ser conseqüents, i sempre que es pugui, donar exemple. Per tant, tal com deien alguns comentaris en una de les notícies (veure notícia), els ciutadans també som responsables i no podem deixar-ho tot en mans dels polítics (que ja que hi som, aprofito per dir que aquest ha estat un dels grans errors de la nostra societat en els últims anys).

Però, què passa quan la ciutadania participa, proposa projectes (ex: Tramvallès), o engega campanyes (ex: bicicletades populars), i no hi ha resposta i/o suport de les administracions? Un clar exemple, projecte del qual no n'he sentit a parlar més i que a sobre ens va costar calers, és el primer Pla de Salut de Rubí. L'any passat el Govern va engegar aquest pla, un projecte on els ciutadans de Rubí van poder participar de tallers per exposar quins eren els problemes de salut que creien que més incidència tenien en els rubinencs i rubinenques i per proposar solucions a aquests problemes. Un cop finalitzats els tallers, l'empresa contractada per dur-los a terme i els responsables de salut de l'Ajuntament van redactar el pla final; un pla que personalment vaig trobar molt pobre, perquè entre d'altres coses deixava totalment de banda els factors ambientals que, juntament amb els factors genètics, és un determinant clau de la nostra salut.

Aquest pla obviava problemes que durant els tallers alguns ciutadans havien comentat (i això és el més greu del tema), com són els abocadors (habidos -Can Carreras- y por haber -possiblement Can Balasc-), les línies d'alta tensió (en tenim una trentena), les antenes de telefonia mòbil, el tràfic, el soroll (hi ha eixos viaris habitats amb nivells sonors superiors als 70 dB com l'Avinguda de l'Estatut o Can Vallhonrat, això sense oblidar les maleïdes motos que passen per tot arreu i que mai reben multa pel soroll que fan), les fàbriques, les emissions químiques, els torrents contaminats (torrent Fondo, torrent de Tallafigueras, torrent de Mas Jornet, part del torrent dels Alous, part del torrent de Can Xercavins, torrent de Can Ferran...), la falta d'espais verds o l'abandonament dels que ja tenim (torrent dels Alous, per exemple). Tots aquestes aspectes tenen, en major o menor grau, un impacte en la nostra salut, i encara que alguns són temes complexes i difícils d'abordar (ningú ha dit que sigui fàcil), aquesta no pot ser un raó per deixar-los de banda.

Crec que hi ha accions i projectes (ex: horts urbans, carrils bici al llarg de la riera, recuperació d'espais verds, rutes naturals al voltant de Rubí, ampliació de zones peatonals, etc) que no tenen perquè ser tant costosos, i el problema rau bàsicament en una qüestió de voluntat i creativitat. A més, si es busquen bones fórmules, com per exemple aprofitar els treballs en benefici per a la comunitat (veure notícia), buscar la participació ciutadana o d'entitats o bé aprofitar la plantilla de tècnics que tenim a l'Ajuntament per realitzar un projecte (així de pas evitem contractar empreses externes per a qualsevol cosa), es poden fer petites accions que a l'hora tindran gran repercussions en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Les administracions, i especialment els ajuntaments, han de buscar aquest tipus de complicitats amb la ciutadania, i més amb els temps que corren (entre d'altres coses perquè la millora de la qualitat de vida prevé malalties, i aquesta prevenció dóna lloc a menys costos per a l'administració pública, ho dic per això de les retallades en sanitat). I el més important, quan sorgeix una idea nova des del moviment ciutadà, aquesta no es pot obviar; s'ha d'escoltar, avaluar, treballar i si és viable, impulsar. Comença a ser hora de que la creativitat ciutadana vagi de la mà de les decisions polítiques.

Per acabar, dos premisses força òbvies però que sempre m'agrada tenir presents: 1) cuidar del nostre medi (tan urbà com no urbà), és cuidar de la nostra salut, i 2) val més prevenir que curar!

Salut!

Mireia Gascon, toxicòloga ambiental del CREAL i vinculada al moviment associatiu de Rubí.