Fer ciutat des de la diversitat

Ismael Blanco

La ciutat és diversa per definició. És intrínsecament diversa i, per tant, ho ha estat sempre. No es tracta d'una condició nova que emergeixi com a conseqüència de la immigració dels països del Sud. És cert que avui la ciutat és molt més diversa que en el passat i que la immigració n'és una de les principals responsables. Però també han contribuït de manera decisiva a aquesta diversitat molts altres factors com el canvi en el model productiu i laboral, la crisi del model familiar tradicional, l'envelliment poblacional, etc. Hauríem de parlar de diversitats, en plural, sense caure en el reduccionisme que comporta assimilar la diversitat amb l'arribada a la ciutat de noves cultures com a conseqüència del fenomen migratori.

Com podem abordar, per tant, aquesta (creixent) diversitat urbana? Se m'ocorren, com a mínim, tres grans models. El primer consisteix en negar la diversitat. És el model uniformitzador, basat en la suposada comunió d'interessos dels "de casa", de "la gent de bé", dels "de sempre". És el model que reacciona aïradament en contra dels diferents i que acaba proposant, per aquells que es neguen a l'assimilació cultural, la seva expulsió o marginació. El segon model és el del multiculturalisme, que propugna que tothom té dret a preservar i a reproduir la seva identitat i els estils de vida que se'n deriven sempre i quan respecti unes mínimes normes de convivència. El repte, des d'aquesta segona perspectiva, no és només tolerar, sinó també promoure activament la manifestació de qualsevol identitat cultural, del tipus que sigui (d'origen, de residència, d'edat, etc.). El tercer model és el de la interculturalitat. És un model basat en el reconeixement de les diferències, però que a l'hora propugna l'establiment de relacions d'intercanvi i de reciprocitat entre col·lectius diversos, des de la convicció que aquest tipus de relacions contribueixen decisivament a fer ciutat. El primer model deriva en exclusió. El segon model deriva en fragmentació. El tercer model, en canvi, és l'únic que pot generar cohesió.

Crec que a Rubí (com a molts altres llocs) el model predominant històricament ha estat el de la multiculturalitat. La importància que s'ha donat a les festes majors de barri o a les cases regionals em semblen dos exemples paradigmàtics. Rubí, a més a més, corre el risc d'esllavissar-se cap al model de l'exclusió. El fort increment del vot a forces polítiques que han propugnat discursos altament excloents són indicatius d'aquesta tendència. El tercer model, en canvi, està fora del debat polític a la ciutat. I no ens ho podem permetre. Perquè comporta desaprofitar el potencial de la diversitat. I perquè comporta riscos de fractura social en un context de crisi tant devastador com l'actual.

Ismael Blanco, politòleg.