Joves i cultura: un bon propòsit per aquest any

Purificació Barceló

Amb el nou any les entitats i els centres culturals de Rubí fan públiques noves programacions, noves propostes i  noves idees d'activitats per a grans i joves. Des del mes de setembre  la ciutat compta, a més, amb dos nous espais on s'ofereixen cursos, tallers i, el que és més important, un punt de trobada per compartir experiències culturals: el CRAC i l'Espai Cultural de la CGT. Cal felicitar-nos per l'empenta d'aquestes i d'altres entitats de la ciutat però, tot i així, no podem caure en l'entusiasme.

Rubí encara té grans mancances pel que fa a espais culturals, sobretot per a joves. Crec que aquest buit és responsabilitat de tots, però especialment de les administracions públiques, que haurien de tenir present la importància de donar resposta a aquesta realitat. No n'hi ha prou amb la iniciativa individual de les entitats. Evidentment que és remarcable que aquestes ofereixen espais, concerts, activitats, cursos, tallers... però cal preguntar als joves de Rubí què volen, què necessiten i com es pot articular una resposta a aquestes necessitats. Cal obrir un debat seriós i profund sobre el tema perquè, en definitiva,  els joves són l'energia i el futur d'una ciutat, i un municipi no pot viure ni desenvolupar-se d'esquena a la seva joventut.

Els últims mesos ha estat notícia l'ocupació de la fàbrica del polígon de la Llana on un grup de joves va organitzar una oferta cultural alternativa. Sense entrar en qüestions legals, la realitat és que algunes de les activitats que s'hi van programar, com ara el cabaret de circ del 29 d'octubre, han tingut un èxit gens menyspreable i això, com a mínim, caldria fer-nos reflexionar una mica. No és una prova que potser sí que cal aquesta oferta cultural alternativa a la qual, ara per ara, la ciutat no està donant resposta?  Que cal aquest debat en profunditat per estudiar a fons quina és la realitat de la joventut de la ciutat i les seves necessitats culturals, i per actuar-hi en la bona direcció? 

Les polítiques de joventut, si de debò volen tenir èxit, no es poden articular al marge del joves ni ser unidireccionals. El risc que correm és molt alt i també el preu que acabarem pagant tots plegats. Cada vegada més joves marxen els caps de setmana,  a altres municipis de la comarca  a la recerca de tot allò que Rubí no és capaç d'oferir-los, i no podem veure aquest fet com un problema aliè sinó com una qüestió que té repercussions a nivell de ciutat.

Ens podem permetre perdre l'energia dels nostres joves? Les seves idees, les seves iniciatives, les seves propostes, encara que algunes puguin incomodar perquè apareixen com a 'massa alternatives' per a alguns ulls?  És que trencar motllos no és en definitiva una de les essències de la joventut? Sincerament crec que cal afrontar el tema amb valentia, entre tots, i amb un projecte realista de futur que tingui com a objectiu convertir Rubí en una ciutat on tothom, però molt especialment els joves, s'hi puguin sentir a gust.

Purificació Barceló, periodista.