50 anys de trajectòria de Miquel Mas

Laura Vert

Els rubinencs hem estat de sort. Des del 14 de setembre fins el 30 d'octubre hem pogut gaudir d'una exposició d'aquelles que no poden passar desapercebudes.

L'artista local Miquel Mas ens ha regalat una petita mostra del treball de 50 anys de trajectòria. I n'hi ha que ens hem alimentat les ninetes, i l'ànima, amb les seves imatges. Dibuixos, pintures, tècniques mixtes i obres experimentals, treballs gràfics i escenogràfics i fotografies, tot de la mà i l'ull d'un artista de l'alçada d'un campanar. I una servidora, que no se'n podia pas estar la va voler visitar.

A l'antiga estació s'hi podia veure les beceroles de la seva carrera, i encapçalant-les el retrat de Pius XII, del 1961. Un començament, com la majoria, poc classificat i organitzat. Però passada la primera època hom començava a gaudir més encara en trobar sèries de pintures: Nines, Meninas, Retrats de la posteritat, Àngels....  però, si encara en volíem més i seguíem les seves petjades, literalment, fins a l'Aula Unnim on l'exposició era més gran i espectacular. També hi trobàvem alguna mostra d'escultura i una de la sèries on més hores de treball hi ha: Humans. Delerosa de completar aquesta mostra antològica vaig anar al Tasta d'Art, on hi havia exposades les darreres obres més experimentals, a l'Ateneu, per observar el seu treball de disseny gràfic i a la Biblioteca Municipal on hi vaig poder veure una selecció de fotografies dels seus viatges.

En arribar a casa, tan ben nodrida d'art, sentia la necessitat de compartir-la i no parava de recomanar-la amb qui en parlava. Finalment, i decidida a fer-la arribar als infants, vaig proposar al departament d'expressió artística de la meva escola d'anar-la a veure. Amb el si a la butxaca em vaig posar en contacte amb l'entitat organitzadora de l'exposició, que,  com no podia d'altra manera amb la seva actitud de servei a la cultura, em van facilitar de poder-hi anar amb els alumnes de cicle mitjà i superior, en horari de matí.

Val a dir que anar a veure una exposició amb infants acostuma a ser una experiència gratificant, però en aquest cas va ser, a més, sorprenent: van mostrar un gran interès per la vida i l'obra del nostre conciutadà.

I el regal més gran? Que el mateix Miquel Mas va ser qui ens va acompanyar durant les visites i ens va poder explicar, amb la seva senzillesa, què l'inspira, com i on treballa.... Els infants no paraven de fer-li preguntes i l'escoltaven amb gran interès.

Tot plegat m'agradaria encoratjar a la regidoria de Cultura i al museu de Rubí a que segueixin organitzant exposicions i que, si és possible, les obrin a les escoles. Que les coses boniques que es fan a Rubí estiguin a l'abast dels nostres infants.

Laura Vert, membre d'Òmnium Cultural.