Les 4 'erres'

Mireia Gascon

Qui estigui familiaritzat amb el tema de residus pensarà que al títol d'avui hi ha un error, però no, aquesta vegada he pensat que a les 3 'erres' (Reduir, Reciclar, Reutilitzar) hi podíem afegir una quarta 'erra': a Rubí. Deixant de banda el sentit de l'humor més o menys qüestionable d'aquest article, avui em volia centrar en un tema de ben segur polèmic al nostre municipi: ELS RESIDUS!

I per què és polèmic el tema de residus a Rubí?, doncs perquè actualment a Rubí tenim un abocador de gestió pèssima (Can Carreras) que genera problemes ambientals i de qualitat de vida als habitants de la zona (contaminació d'aigües, males olors, soroll pel pas dels camions, etc) i, si tot va com alguns esperen, molt probablement ens en caigui un de nou a Can Balasc, a uns 300 metres de les primeres cases de la zona, i que té pinta de ser el futur abocador metropolità de Barcelona. Tant el forat de Can Carreras com el de Can Balasc són fruit de l'activitat extractiva amb la que s'obtenia argila per a la construcció, de manera que ara tenim uns bons forats llestos per ser omplerts fins a dalt (a part d'aquests 2 en tenim 9 més, que arriben a un total de 6.000.000 m3). La qüestió és que el farcit havia de ser, teòricament, de terra i runes (material inert) per a restaurar les zones, i no pas de deixalles (orgànica, plàstics, etc que es degraden) tal i com passa ara o pot arribar a passar en el futur. Sense enrotllar-me més, la qüestió és que el tema ha generat i està generant malestar en la població, com a mínim a la més propera als forats.

Entenc que la majoria de lectors estaran d'acord amb mi en que cal evitar o minimitzar la necessitat de crear nous abocadors (o com a mínim això espero)!. A banda de les qüestions tècnico-polítiques, per dir-ho així, que determinen si en un lloc es farà un abocador o no, què podem fer els ciutadans per evitar-ne la creació? Crec que la majoria de gent sempre pensa en reciclar. Aquesta és, sens dubte, la 'erra' més famosa i aplicada per tothom. Però reciclar, en realitat, no és la millor opció, ja que per poder reciclar cal que 1) l'Ajuntament (el que sigui) tingui un bon pla de separació de residus, 2) el ciutadà/na separi correctament la deixalla, 3) passin els diferents camions que recullen les diferents deixalles, 4) es processi correctament la deixalla separada a la planta de triatge, 5) invertir molta energia, grans infraestructures i materials per obtenir noves ampolles de plàstic i vidre o bé obtenir paper reciclat. En definitiva, cal temps i energia, o el que és el mateix, calers. Per tant, a banda de reciclar, cal potenciar les altres dues "erres"; la de reutilitzar i la de reduir, aquesta última la millor opció, ja que si no hi ha residu, no calen tots els passos abans esmentats.

Tot i ser conscient de que es pensa menys en reduir i reutilitzar que no pas en reciclar, penso que l'esforç val la pena. Sempre he trobat interessant la iniciativa del poble de Modbury (1500 habitants), al Regne Unit, on, després de veure un film sobre l'impacte de les bosses de plàstic en el medi marí, els propis ciutadans i botiguers van decidir fer del seu poble un espai lliure de bosses de plàstic. A Rubí potser seria més difícil d'implementar una cosa així donada la dimensió de la ciutat (tot i que no impossible, de fet hi ha una moció aprovada al respecte). Però estic segura que si es parlés amb els botiguers i es fes pedagogia a la ciutadania, com a mínim aconseguiríem una reducció important de residus. Per exemple, crec molt factible eliminar totalment les plates de poliuretà o alumini, aquelles que t'encaixen a les carnisseries, peixateries i fruiteries de forma indiscriminada, fins i tot quan els hi dius 'amb paper si us plau', sovint no hi ha manera!, però cal que la ciutadania segueixi insistint, així de pas també eliminaríem el paper de film amb què emboliquen el producte.

Una altra forma de reduir residus és comprant l'aigua de beure en ampolles o garrafes de vidre retornables, tal i com es feia fa uns quants anys de forma força habitual. Però va venir l'era del plàstic i el vidre va a passar a segon pla. En aquest sentit, és d'agrair a Cal Rosàs que no abandonés el vell mètode; encara és possible comprar-hi garrafes de vidre!. Portar una bossa de roba sempre a sobre o bé el cabàs quan anem a comprar és també una manera fàcil de reduir el número de bosses de plàstic, i és bo veure que cada cop més gent ho fa. Finalment (deixo que els lectors aportin idees de com reduir encara més els nostres residus), fa pocs mesos l'Ajuntament de Rubí va repartir unes enganxines verdes on posava 'Publicitat, No gràcies'. Doncs bé, són prou efectives; des de que n'hi vaig enganxar un parell a la porta de casa meva ja no rebo més publicitat, ni ofertes, ni catàlegs, ni res de tot això. Amb aquest petit acte podem ajudar a reduir el consum exagerat de paper i tinta (i no ens hem d'ajupir tant a recollir papers que ni ens llegim!).

Tal com deia el Capità Enciam: els petits canvis, són poderosos (a Rubí també)!

Mireia Gascón, toxicòloga ambiental del CREAL i vinculada al moviment associatiu de Rubí.