Els clients i els altres

Pep Barceló,

Estem immersos en les jornades de portes obertes dels centres educatius de Rubí i després vindran les preinscripcions. Les escoles i instituts mostren el seu interior, el seu funcionament i el que faran les nostres filles i fills.

Aquesta vegada hi ha, fins i tot, iniciatives noves com les dels centres privats de la nostra ciutat, que han fet coalició publicitària per explicar a les famílies les bondats dels seus centres i dels seus sistemes. Els centres públics no tenen diners per fer aquesta despesa. Per als centres públics les jornades de portes obertes de cada curs no són necessàriament la venda d'un producte, la necessitat de fer clients, per als centres públics sempre ha estat, i ho segueix essent en gran mesura, retre comptes a la societat que estan complint amb la seva missió de fer de l'ensenyament del país un ensenyament de qualitat al qual puguin accedir les filles i fills de totes les famílies, sigui quina sigui la seva condició social i les seves possibilitats econòmiques. La filla o fill de qualsevol persona del nostre país té dret a tenir uns bons estudis professionals o anar a la universitat com ha estat passant en els darrers anys.

Però, sembla que no corren bons vents. Lamentablement l'administració de la Generalitat no destaca per la seva preocupació pel que hauria de ser l'ensenyament del país, l'ensenyament públic; diuen que per la crisi han de minvar els diners que es necessiten, però sona rar i la gent comença a veure estrany que es retalli a la pública i no s'hagi tocat res dels concerts i subvencions a la privada. No li donarem més voltes aquests assumpte, de moment, perquè n'hi ha d'altres que també són preocupants.

Una d'aquestes preocupacions és el subtil degoteig de notícies, dades, informes, estadístiques que van sortint als mitjans de comunicació com si es tractés de crear un estat d'opinió, entre la població, que l'ensenyament públic ja no és el que era, que s'està deteriorant, etc. És cert que a l'ensenyament públic hi va tothom i que evidentment la problemàtica és més complexa, com ho és en la nostra societat globalment, malgrat això si els governs hi han posat els recursos, el professorat ha demostrat que els èxits i els resultats de l'ensenyament públic són bons i iguals que a la resta de països del nostre entorn. L'ensenyament públic no ha de fer-se publicitat, sinó complir amb la seva missió i per això és preocupant que se'l maltracti presentant-lo davant de la societat com si estigués enfonsant-se. En tot cas, s'ha de dir que no serà el mateix enfonsar-se, per ell mateix, que enfonsar-lo negant-li els recursos que necessita.   

L'altre assumpte preocupant avui és aquest intent, anunciat per la mateixa consellera, d'ampliació de les zones educatives per a les preinscripcions sota l'argument 'millorar el repartiment de nouvinguts'. Lamentable, la primera cosa és que sembla que els que arriben tenen la pesta, estan nafrats, i que ens els hem de repartir; es tracta de repartir o es tractaria de veure quins recursos necessiten els centres per atendre aquesta població adequadament? La segona, no serà que es pretén donar més possibilitats a les famílies que opten per centres privats concertats? no serà que es pretén facilitar que l'alumnat dels centres privats concertats ho tinguin bé per matricular-se en d'altres centres concertats quan passen de primària a secundària?

Sovint als manaires que tenim se'ls hi veu el llautó. Per un costat se'ls omple la boca parlant del 'dret d'elecció de centre' i després no tenen cap vergonya en proposar que a un col·lectiu determinat (els nouvinguts) se li conculqui aquest dret i se li assigni un centre a causa d'un pretès 'repartiment'. D'altra banda, no sembla massa ètic ni educatiu fer traslladar alumnat fora de la seva zona o barri. El que l'administració hauria de fer és assegurar-se que tots els centres subvencionats amb diner públic compleixin amb la llei i no discriminen l'alumnat pel seu origen ni cobrin quotes. Si es complís la llei, tots els centres, públics i concertats, d'una mateixa zona tindrien l'alumnat que els correspon pel tipus de població que hi ha en aquella zona o barri.

Malament anem si entenem que l'educació pot ser una mercaderia que la compri qui pugui, alguna cosa d'humana està perdent la nostra societat. Com a mínim qui governa no hauria de pensar així i hauria de recordar que està governant per a tot el país.

Per si alguna persona està interessada i esbrina què està passant en altres països, veurà que allà on els processos de privatització, o afavorir la privada, fa anys que s'apliquen, s'observa una disputa pel mercat educatiu. Les escoles privades competeixen per atreure el millors estudiants, això incrementa la seva cotització (el desig d'elecció de les famílies) i permet incrementar el preu (tenir més guanys), i, triar l'alumnat, discriminant qui presenta problemes d'aprenentatge i segregant els procedents de minories ètniques o de la marginació social. Així neixen els guetos i els conflictes.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.