Emoció no continguda

Mireia Sabartés

Emoció no continguda a la missa a Sant Antoni Abat d'enguany, en memòria també dels membres desapareguts en els últims mesos. L'escenari: una església de Sant Pere amb poca parròquia. La primera fila: la junta de l'associació de Sant Antoni Abat, sempre a punt, sempre amunt. La grata sorpresa al final de la cerimònia: Núria Climent va fer un dels discursos més sentit que he viscut a la meva vida.

L'actual portaveu municipal de CiU, com a membre incansable de la junta, ens va regalar unes paraules sentides. I llàgrimes que no eren pas de cocodril. La Núria ens va parlar de l'associació com a família, de la família que construïm a través del teixit associatiu.

Ens va parlar amb afecte de les persones de l'associació que ja no hi són, de la nostra xarxa de pares, germans, cosins i tiets que adoptem en aquests espais de socialització que ens fan forts i lliures. Pares, germans, cosins i tiets que, llei de vida, se'n van.

En aquest hivern gelat, paraules com les de la Núria ens consolen, ens uneixen i ens reconforten davant del dol. Gràcies per les teves paraules, Núria, i, gràcies, associació de Sant Antoni per aquest sentit record. Sou més que una associació. Sou una gran família.

Mireia Sabartés, periodista.