Del color de la mimosa

Montse Flores

Els qui em coneixeu sabeu la meva passió pels mots, pels jocs de llenguatge i, sobretot, la meva passió per la comunicació. El valor de la comunicació no té preu i l'efecte de les paraules, tampoc. M'encanta jugar amb les paraules, m'apassiona trobar el mot adequat per a cada situació, m'enamora que les meves emocions es puguin transformar en cadenes fòniques però el que m'agrada més és la força i el poder que transmeten les paraules en el moment just, quan més les necessites o quan conviden a la reflexió. M'agrada llegir més enllà de les lletres. Per això, ahir, quan un company em va ensenyar la foto d'una pancarta que deia: Ser profesor y no luchar es una contradicción pedagógica, un cop més, em vaig reafirmar en les meves conviccions.

Em donaria per satisfeta, si passats els anys, els meus alumnes recordessin el meu missatge: la paraula mal utilitzada pot fer molt mal. Me n'aniria a dormir tranquil·la, si passats els anys, els meus alumnes tinguessin consciència lingüística. Em sentiria terriblement satisfeta, si passats els anys, els meus alumnes poguessin estructurar i reproduir els seus pensaments perquè controlar el llenguatge ens ajuda a articular el nostre pensament. Seria una iaia d'arrugues infinitament felices, si passats els anys, els meus alumnes em dediquessin un minut del racó de la memòria i diguessin: la Montse, un dia, em va fer pensar.

Aquesta setmana, m'he pres la llibertat d'allunyar-me de les oracions subordinades... La tasca docent passa, també, per trobar i compartir espais de reflexió amb l'alumnat. Pensar és prendre consciència. Pensar no té connotacions de temps ni d'espai. Pensar per construir, per trobar estratègies, per endreçar les nostres idees de forma clara i coherent, per embastar les nostres idees amb les dels altres per poder actuar. Al meu institut, cada dimecres fem accions reivindicatives: Assemblees grogues. Els nostres símbols són les samarretes, les pancartes, la necessitat de dir no, la voluntat de fer-ho junts (professorat, alumnat i personal del PAS) per fer sentir la nostra veu. No volem callar, l'educació és de tots. El nostre crit ningú no el podrà silenciar. Més que veu tenim paraula i ho volem fer junts: Prou retallades. Per la dignitat i el respecte de tots els qui s'han deixat la pell, perquè arribar a democràcia no ha estat fàcil, perquè la història no s'ha de limitar a estudiar un seguit de dades importants que emmascaren els fulls dels llibres de text; perquè la història és, també, la veu anònima i la vida dels homes i les dones que han trepitjat els carrers del nostre país, perquè cal passar el full de la història, però no cal passar-lo en blanc... perquè hem de dir no, perquè cal despertar consciències, perquè no podem perdre tot el que s'ha aconseguit, perquè la rebel·lió també pot començar a les aules...

La nostra samarreta reivindicativa és groga. Del color de la mimosa. La natura, que mai no s'equivoca, ens regala la flor d'aquest arbust quan més fred fa. Deu ser un senyal... Les fulles de la mimosa es contrauen sobre la tija com si es tanquessin, es deixen vèncer a causa del pes. Diuen que és un mecanisme de defensa i per això ens pot semblar una planta marcida, al primer cop d'ull. La meva iaia sempre em deia que si ens volíem protegir dels maleficis calia que féssim un bany amb un grapat de flors de mimosa perquè d'aquesta manera estàvem protegits. Les nostres assemblees han nascut quan floreix la mimosa. Per això, cada dimecres, en posem un ram a la sala de professors. De les branques, en pengem l'ordre del dia. No és casual que les assembles grogues creixin amb la mimosa. Seguint les lleis que regeixen la natura, ens fem forts i tirem endavant ara que fa fred i que la situació ens és adversa. Podem semblar un col·lectiu feble i vulnerable però... tenim molta paciència. Tenim paciència i cada dia ens arromanguem perquè creiem que l'ensenyament ha de ser com un vestit a mida, que s'adapti a les necessitats de l'alumnat. Entenem l'educació no només com una transmissió de coneixements. Eduquem, també, en valors. Si no hi ha participació de tot l'alumnat mai no podrem aconseguir l'èxit. Si no hi ha participació no hi ha aprenentatge. Tenim un compromís ètic amb la nostra feina. Per això, us convido, també a participar amb nosaltres:

DIMARTS 14, A PARTIR DE LES 17.30, EN UN CENTRE PÚBLIC: Acció reivindicativa contra les retallades en l'ensenyament.

Aturem la dictadura financera!

Parlem del present i repensem el futur. Assemblea oberta i grups de debat.

Fem-ho junts.

Ells tenen el poder, nosaltres les armes: -Idees, energia i la consciència de lluita i compromís. Hi ha drets que no es poden robar.

1r acte: 18 h. Xerrada amb Jaume Botey (professor d'història de la cultura de la UAB).

De la idea a la veu. De la veu a la paraula. De la paraula a la reivindicació. De la reivindicació a l'acció. De l'acció a la reacció. Després de la reacció: EL CANVI.

L'extrema dreta i els corruptes han guanyat la partida al jutge. Nosaltres, la nostra partida, no la volem perdre. Certament, Ser profesor y no luchar es una contradicción pedagógica...

Montse Flores, professora de català i escriptora.