Ciència i Futur

Josep Anton Cordero

Un curiós baròmetre de confiança ciutadana publicat per El País l'estiu passat mostrava els científics com el col·lectiu en el que més confiaven els espanyols juntament amb els metges (7,4) i la Universitat (6,8). Només per curiositat, a l'extrem de la menor credibilitat se situaven els polítics (2,6). Sense donar-li més rellevància a aquestes dades, crec que molts podríem coincidir en que la ciència i la tecnologia van lligades a un cert prestigi com a país. Alemanya avui és el motor d'Europa gràcies en part a la seva aposta decidida i continuada per la seva tecnologia. La fiabilitat de la marca enginyeria alemanya fa que es vengui maquinària alemanya encara que sigui més cara. La innovació i els avenços científics en general han fet possible que millori cada cop més la qualitat de vida de la societat i han contribuït a generar riquesa i ocupació.

Històricament Espanya ha acumulat un retard històric en qüestió de recerca i desenvolupament (R+D) científic davant altres nacions europees. S'havia arribat a parlar de la suposada incapacitat genètica dels espanyols per a la ciència. D'aquí ve la famosa expressió d'Unamuno pues que inventen ellos. El panorama recent és molt diferent. Només a Catalunya en els últims 15 anys, la inversió en R+D pública i privada ha crescut més que el seu PIB la majoria d'anys. Segons aquest indicador, Catalunya al 2007 invertia en recerca igual que països com Regne Unit, França i Holanda. S'han creat nombrosos Parcs Científics i Centres d'Excel·lència internacional que han facilitat la interacció i creat sinergies entre investigadors públics i  privats, han tornat a Catalunya científics de primer nivell amb algun que sona en la orbita del premi Nobel. En termes de publicacions científiques internacionals per exemple en l'àrea de la nanotecnologia Barcelona va ser al 2009 la segona ciutat amb més publicacions del món, després de Boston. A nivell d'infraestructures comentar per exemple la rellevància de la creació a Cerdanyola del sincrotó Alba descrita com la infraestructura científica més gran i més complexa construïda mai a Espanya. Per cert, gràcies a aquest fet i per la iniciativa de Cerdanyola i Sant Cugat, Rubí surt al mapa de la innovació en el CiT (Catalonia Innovation Triangle) tot i que no sembla que sapiguem massa que hi fem allà.

Al 2008 el president Zapatero va anunciar la creació del Ministerio de Ciencia e Innovación com a mostra de l'interès del Govern per potenciar la recerca. La crua realitat diu que entre 2009 i 2010 el Govern va retallar les inversions en R+D un 16% de mitja, arribant fins al 30% en organismes públics com el CSIC. Davant d'això 2500 científics de 168 institucions de tot Espanya es van queixar per carta a Zapatero dient que provocarà una pèrdua de credibilitat i competitivitat. S'han retallat insistentment els preus dels medicaments quan és aquest el sector que de sempre ha invertit més en recerca. Això ha comportant no només una reducció notable de les inversions privades sinó l'eliminació de nombrosos llocs de feina  altament qualificada i pèrdua del talent. Amb el PP desapareix el Ministerio de Ciencia i les retallades de moment a febrer de 2012 són del 7% (600 milions d'euros). Pel president del CSIC, si els investigadors no tenen oportunitats aquí es pot produir un autèntic allau de fuga de cervells cap a l'estranger.

Argumentar avui que no es retalli més el pressupost en recerca per frenar aquest retrocés sembla anacrònic sabent que estem vivint una situació de retallades generalitzades en sectors bàsics com el de la sanitat o l'educació. Amb tot, no podem convertir això en la lluita del pobre contra el miserable. Jo no sóc un expert però aportaria dues reflexions.

La primera, per respondre a la pregunta de llavors on hem de retallar? hem de tenir tota la informació. M'agradaria saber el perquè del silenci entorn del pressupost en defensa, quines retallades s'auto-aplica tot el sector polític que les decideix, m'agradaria saber si es pensa concretar un impost per a les grans fortunes o pel moviment especulatiu de capitals o perquè no es canvia la regulació de les Sicav o perquè no s'investiguen pro-activament els paradisos fiscals.

Per a la segona reflexió demano agafar una mica de perspectiva. Economia etimològicament vol dir administració de la casa. En una casa és important controlar la despesa posant seny a l'hora de prioritzar.... però el factor realment clau són els ingressos. Qui es preocupa pels ingressos a Catalunya? Quedi clar que no em refereixo a recaptar impostos sinó a crear riquesa com a país. A on invertim i per què? Cap a on volem anar? Diuen els mariners que no hi ha vent favorable per a qui no sap on va. Es necessita crear confiança en la gent i el futur d'aquest país. Mantenir el prestigi assolit.

En aquest punt torno a l'inici d'aquest escrit. Hi ha una correlació directa entre la riquesa d'un país i la seva inversió en ciència. Els països rics saben que en un entorn competitiu com l'actual, l'R+D d'una economia es converteix en factor crític. Països com Japó, EEUUA  o Alemanya han mantingut al llarg dels anys un nivell d'inversió en recerca superior al seu PIB i avui son potencies mundials. Per altra banda Grècia va fer al seu dia un esforç en recerca molt per sota del seu nivell de riquesa i ara es troba com es troba, encara que no sigui aquest l'únic factor. Parlar de ciència és parlar de formació d'alt nivell, d'inversió, d'expectatives, d'innovació i en definitiva de confiança en el futur d'aquell país. No perdem el referent. Parafrasejant Woody Allen estem a la cruïlla entre desesperació o extinció, tinguem seny a l'hora d'escollir.

Josep Anton Cordero