Equipaments municipals: un debat ciutadà?

Ismael Blanco

El darrer article de la Mireia Gascon a Rubitv.cat no només té la virtut de posar sobre la taula nombroses pistes per resoldre allò que lúcidament ha anomenat el Misteri del Casino Espanyol sinó que, a més a més, ha estimulat un debat més ampli sobre els usos dels equipaments socioculturals a la nostra ciutat. L'article ja ha trobat resposta per part de l'Ajuntament, per boca del seu tinent d'alcalde de Planificació, Ecologia Urbana i Seguretat (veure noticia). El debat sobre els equipaments, però, continua obert, i en aquest sentit la contribució de la Mireia continua sent una font inestimable d'inspiració.

La meva vivència quotidiana a Rubí m'indica que, si bé no tenim una carència quantitativa d'equipaments, sí que tenim, en canvi, algunes mancances qualitatives significatives. La construcció d'equipaments com la Biblioteca Mestre Martí i Tauler o el Centre Sociocultural El Pinar han permès ampliar una oferta prou àmplia d'equipaments socioculturals on, potser, l'única mancança significativa és la de les arts visuals. Tant de bo finalitzin aviat les llargues obres de rehabilitació del Celler Cooperatiu, o es faci realitat en un futur no massa llunyà la recuperació per al municipi d'El Vapor Nou. En qualsevol cas, el nombre d'equipaments és significatiu i la seva diversitat notable.

Són, però, aquests equipaments el referent sociocultural a la ciutat que desitgem que siguin? Qualsevol generalització és arriscada, perquè el volum d'activitats i, sobretot, la concurrència dels diferents equipaments és molt variable. Ara bé, posats a identificar reptes, crec que és massa freqüent que ens trobem amb equipaments molt poc concorreguts, amb activitats per al públic escasses o amb una programació que suscita molt poc d'interès a la ciutat. Equipaments amb un gran potencial com el del Castell, per exemple, han quedat reservats per a activitats museístiques que, per bé que interessants i necessàries, desperten un interès molt minoritari. Equipaments com l'Antiga Estació o l'Ateneu, malgrat la seva ubicació geogràfica, mai no han adquirit (en el cas de l'Antiga Estació) o fins i tot han perdut (en el cas de l'Ateneu) la centralitat sociocultural que els hi pertoca. La idea de convertir el Celler Cooperatiu en un centre cultural és certament prometedora, però si tenim en compte els antecedents, el risc que esdevingui un espai desaprofitat és significatiu.

El més greu de tot seria que algú considerés que ja està bé que les coses siguin així: 'no news, good news'. I és que, sovint, la política d'equipaments a la ciutat ha semblat molt més condicionada per la por a la reacció dels veïns o per l'interès de certes entitats de fer un ús privatiu dels espais que no pas per la vocació de crear autèntics pols de centralitat sociocultural. El Pla d'Equipaments Culturals de Rubí 2011-2020 representa una passa endavant en la política cultural de la ciutat, però no ha generat tot el debat ciutadà que seria necessari. Obrim les portes a aquest debat, i convidem-hi no només a les entitats, sinó al conjunt de la ciutadania, perquè, com reconeix el mateix Pla, aquí ens hi juguem part del 'sentiment d'orgull i de pertinença dels rubinencs envers la seva ciutat'.

Ismael Blanco, politòleg.