Marinaleda a Rubí

Marina Dolset

Aquest article va dedicat a aquelles persones que encara pensen que hi ha alternatives al sistema actual i, especialment, a aquelles que creuen que la única alternativa és la de perdre drets i serveis per que uns pocs continuïn guanyant més.

Fa més de 30 anys, Marinaleda, un petit poble al costat de Sevilla iniciava un camí cap a la utopia que dura fins avui en dia: ocupaven unes terres propietat de la Duquesa de Alba, creaven cooperatives i acabaven amb el 70% de l’atur que tenien. Un cop aconseguits els mitjans de producció i posats a les mans dels treballadors i treballadores, van continuar amb les lluites socials, polítiques i culturals, aconseguint que el poble recuperes el poder i, el més important, el sentiment de col·lectivitat. Es podria fer una tesi analitzant la realitat de Marinaleda, però l’objectiu d’aquest article és veure quines accions de les que s’han fet a Marinaleda es podrien aplicar a la nostra ciutat.

En l’àmbit econòmic, el pressupost municipal (que últimament acapara tots els mitjans de comunicació) podria ser molt més participatiu. En el cas de Marinaleda, es decideix en assemblees, barri a barri en un primer moment i en una assemblea general al final. I quan dic 'decideix' em refereixo a que es fan propostes entre tot el veïnat, no a donar el vistiplau al que proposa el consistori.

En l’àmbit polític, el representants dels partits no reben una remuneració econòmica per la seva feina política, sinó que exerceixen les seves professions i es dediquen a la política per que realment creuen en ella. L’alcalde de Marinaleda, per exemple, és professor en un institut de secundària. A més a més, han creat els grups d’acció, grups formats per 25 o 30 persones: regidors/es, membres dels sindicats, d’entitats i gent a títol personal que tenen per objectiu portar a la pràctica els acords que arriben de les diferents assemblees (cultura, esports, sanitat, etc)

A nivell social, han solucionat el problema de l’habitatge de la següent manera: expropien el terreny i el municipalitzen, es construeix la casa de forma col·lectiva i, el més innovador, el propietari de la casa té l’escriptura i tots els drets, però no pot vendre la casa, sinó que l’ha de passar de generació en generació i, així, s’evita l’especulació.

La utopia de Marinaleda presenta moltes més accions que són autèntiques alternatives a les polítiques que s’estan duent a terme avui en dia (i amb més de 30 anys de fiabilitat!), per això, us deixo un vídeo amb més informació.

Creieu que l’Ajuntament es podria comprometre a dur a terme una de les tres propostes que plantejo? La utopia no està tan lluny ni és tan difícil.

Marina Dolset, educadora social i presidenta del CRAC.