Compromesos amb el comerç local

José Segura

He vist unes declaracions del president de Rubí Centre, l'amic Enric Pallarès (veure notícia), i crec que val la pena reflexionar una mica sobre el comerç local i la nostra, més que possible, col·laboració com a ciutadans.

Ja suposo que en temps de globalització el que vaig a exposar pot semblar arcaic i, fins i tot, fora de lloc, però al meu entendre es tracta d'adoptar una sèrie d'actituds molt concretes cap al nostre entorn. Hem de considerar el comerç local com un dels motors de la nostra economia domèstica. Sempre parlant en termes generals, hem de tenir molt present que si consumim a la nostra ciutat, Rubí, estem afavorint la creació d'ocupació i que els nostres comerciants puguin seguir funcionant i pagant els impostos al nostre ajuntament, el qual, al seu torn, podrà seguir mantenint els serveis que té en funcionament, o, almenys, no els limitarà tant amb les retallades que s'acosten.

És evident que els comerciants, a través de les seves diverses associacions, intenten dinamitzar el comerç local i oferir certs avantatges, com ara la targeta de comerç, però sense la decidida col·laboració dels consumidors no serà suficient.

Sóc conscient que hi ha moltes coses que es compren fora de la ciutat per no trobar-les aquí. És el clàssic cercle tancat: el comerciant no les porta perquè no té vendes suficients i no es justifica la inversió; i l'usuari no les compra perquè no les venen a Rubí. Hem d'intentar amb tots els mitjans al nostre abast trencar aquest cercle.

Podem utilitzar Internet com a font d'informació (tipus de producte, marca, preu, etc.), però el seu ús a l'hora de comprar directament ja és més dubtós. Pensem que comprant a través de la xarxa no sabem on s'ingressen aquests impostos generats (IVA, entre d'altres). De vegades no només no ho fan al nostre municipi, sinó que ni tan sols al nostre país. Recordem recents casos de grans empreses de distribució a Irlanda i Luxemburg.

Jo suggeriria que si hem d'adquirir algun producte comencem per buscar en el comerç local. En cas de no trobar-lo o que no ens el puguin portar podríem pensar en adquirir-lo fora. M'atreviria a assegurar que a la nostra ciutat avui es pot trobar gairebé de tot.

A més de tot l'anterior de hem d'anar amb precaució respecte als "cants de sirena" que ens arriben amb la liberalització dels horaris dels grans centres comercials. Recordem que als nostres avantpassats els hi va costar molta feina, de vegades fins i tot la vida, poder tenir els horaris i festius que ara gaudim tots. No condemnem als nostres conveïns a treballar festius a canvi d'un salari miserable, o, el que és pitjor, a temps lliure en dies laborables que no poden gaudir perquè la resta de la família treballa o va a escola.

Insisteixo, tant en això com en altres coses, que hem de participar activament i no esperar que el 'Papa Estat' ens ho resolgui tot. Deia Rudolf von Ihering (Jurista alemany del segle XIX): Tot aquell que no és capaç de lluitar pels seus drets, no mereix ser defensat.

José Segura, editor freelance de libres i publicacions.