Rubí: elefants i república!

Marina Dolset

Ja és ben sabut per la majoria de la població, que els Borbons i les armes mai s'han entès del tot. En aquest article no explicaré els últims esdeveniments, que ja han donat la volta a tot el món,  sinó que exposaré quin paper hauria de tenir la nostra ciutat en tot aquest afer.

Com tots els rubinencs i rubinenques sabem, un dels símbols de la nostra ciutat és el Bòdum: aquest elefant entranyable que ha canviat de colors tantes vegades, que ha estat objectes de moltes fotografies amb infants i adults pujats sobre el seu llom i que és un punt de referència i orientació a la ciutat.

L'escultura del Bòdum, que aquest any compleix 34 anys, va ser inaugurada el 25 de juny de 1978. Va néixer de la imaginació de l'il·lustrador Cesc Mateu i de l'artista local Pep Borràs que va concebre en tres dimensions el seu dibuix. Aleshores una colla d'amics, el Col·lectiu Bòdum, va estar treballant durant mesos en un garatge per fer-lo realitat. Inicialment, era de color gris, i tot i les diferents innocentades i canvis de color, ara ja fa força temps que va adquirir el seu color blau. Pesa aproximadament dues tones i està fet d'una estructura de tija de ferro i ciment.

Ha estat font d'inspiració de tot tipus de merchandising: samarretes i xapes de Rubí Decideix, elefants antiestrès a la famosa botiga de Rubí i, fins i tot, d'aquí uns dies es farà a la biblioteca un taller de creació de petits bòdums, a càrrec d'en Pep Borràs. Més recentment, Rubitv.cat aprofitava el dia dels innocents per informar-nos d'una possible venda de l'elefant al MACBA (veure notícia). Les respostes per part de la ciutadania no es van fer esperar i es va crear un grup al Facebook en suport al Bòdum.

Està clar, doncs, que en Bòdum és com un més de la família i, si heu passat aquests dies per la Plaça Domènech, haureu vist que té més ulleres del que és normal, sembla molt trist. Com a rubinencs i rubinenques no ens ho podem permetre, el Bòdum ens ha donat moltes alegries! Per això, proposo tot un seguit de mesures per tornar a l'elefant la felicitat que es mereix:

En primer lloc, per solidaritat amb en Bòdum, la seva família i l'espècie en conjunt, Rubí s'hauria d'agermanar amb els pobles de Botswana. Cal establir lligams estrets, no sigui cas que ens passi com a ells i ens matin l'únic elefant que tenim.

En segon lloc, es podria incorporar un nou lema a la ciutat, que reculli el nostre amor pel Bòdum i per la República. Rubí, noies maques i bon vi ha quedat una mica obsolet, sobretot pel que fa al vi i, potser, s'hauria d'actualitzar tenint en compte els últims esdeveniments. He estat buscant la inspiració i l'únic que se m'ha acudit ha estat: A Rubí, paquiderms i bona gent!, A Rubí i a Botswana, als Borbons sempre canya i, finalment, A Rubí, noies maques, elefants i republicans!

En tercer lloc, es podria canviar el nom de l'Institut Duc de Montblanc, atès que la família reial no suposen cap exemple a seguir en cap àmbit. Es podrien recuperar noms antics, segurament els dels topònims ens podrien ajudar en aquest sentit i ja de pas, reforçaríem la cohesió ciutadana i el sentiment de pertinença a la nostra ciutat.

Finalment, l'Ajuntament de Rubí hauria de declarar persones non grates a la família reial al complet. La ciutadania està patint per la integritat física del nostre símbol més preuat.

Visca la República!

Marina Dolset, educadora social i presidenta del CRAC.