Tots units fent força...

Daniel Pernas Llobet

I continua 'tant se val d'on venim, si del sud o del nord, ara estem d'acord...' Aquest és un fragment del Cant del Barça escrit per J. M. Espinàs. Ara, són unes frases actuals, i prenen un caire quasi bé premonitori del que passa i la solució a tot plegat.

La conjuntura i les notícies que llegim cada dia reflexen una situació complicada com a país, esguerren drets, i paguem més que enlloc:

- Per cada 1.000 euros que paga un català en impostos, en rep de l'Estat en serveis 870. Per cada 1000 euros d'un extremeny en rep de l'Estat 1.170.

- A Catalunya, de cada 100 quilòmetres d'autopistes, 67 són de peatge i 33 de franc. A Madrid, 96 gratuïtes i 4 de peatge. A Andalusia, 87 de franc i 13 de pagament i a Extremadura no hi ha ni un sol peatge.

- El 2012, el govern espanyol ha retallat un 45% les inversions a Catalunya. La més important de l'Estat. Al País Valencià i Andalusia és del 34%. A Castella-la Manxa, un 7%, mentre que a Galícia i al País Basc, on s'hi farà arribar el TGV, creixeran un 9 i un 17% respectivament.                      

- Per aquest curs, a Barcelona hi ha 7.400 places públiques de llars d'infants per a una població de 1.630.000 habitants. A Sevilla: 22.000 places per 703.000.     

- A Catalunya hi ha 1 ordinador per cada 5 alumnes. A Extremadura 1 per cada 2.      - Amb l'euro per recepta i el copagament per a pensionistes, per al mateix tractament, un jubilat català pagarà  277 euros i un de la resta de l'Estat en pagarà 216.    

- Els funcionaris de la Generalitat cobraran un 5% menys aquest any: un 3% a la paga de l'estiu i un 2% a la de Nadal. Als funcionaris de l'Administració General de l'Estat se'ls ha congelat el sou aquest any.       

- Els preus han augmentat un 2,2% des del març del 2011 al març del 2012. La mitjana estatal és de 1,9, a Andalusia només s'han apujat un 1,6. En només un any, comprar a Catalunya s'ha encarit sis dècimes respecte a Andalusia.

Aquestes dades, inquietants com a mínim, demanen unió entre tots, i si hi afegim els continuats atacs al Català (Wert garantirà l'educació íntegra en castellà a Catalunya) i a l'autogovern (el Secretari d'estat d'Administració Pública, Antonio Beteta, ha dit que es suprimiran competències 'impròpies' de les autonomies) no fan més que provocar un creixent sentiment d'independentisme, de dir que ja n'hi ha prou de ser sempre els cornuts i pagar el beure. 

Ara bé, cal treballar tots junts com a país, teixir acords entre forces nacionalistes (començant pel Govern i ERC, SI, Laporta i en part ICV-EUiA) per articular una hisenda pròpia i totes les estructures pròpies d'un estat. No podem anar amb una mà al davant i l'altra al darrera, tampoc en quant a relacions internacionals, s'ha de teixir una sèrie de simpaties a la UE per poder ser un estat propi emmarcat dins la UE. Si un dia volem ser alguna cosa més que la regió mecenes d'Espanya, hem de treballar, treballar molt, estructurar el país i començar a dir no en moltes coses.

Daniel Pernas Llobet