A Rubí ens plantem!

Rubí Indigna't, Cooperativa Germinal-Vallès i CRAC

Des dels anyals de la història, els pobles i ciutats s’ubicaven en indrets on l’entorn immediat proveïa els recursos per sostenir els seus habitants, generalment les planes més fèrtils i irrigades. Avui en canvi, són les comunicacions, el poder econòmic i el muscle urbanitzatiu el que configura les ciutats, allunyant aquestes cada cop més de les terres de cultiu. Agreujant aquesta dolosa tendència, en la darrera dècada d’esquizofrènia urbanística pública i privada, la ciutat ha anat fagocitant les darreres parcel·les d’horts marginals que resistien gràcies a l’obstinada dedicació d’horticultors informals.

Anomenem horts urbans a aquells espais de terra d’ús hortícola ubicats en zones urbanes o periurbanes, molt sovint qualificades com a zona verda pública, sòl urbanitzable, o bé zones inundables públiques que segueixen les lleres dels rius i rieres. Espais lliures o alliberats de la construcció, de propietat o ocupats, que permeten el seu aprofitament per a ús d’horta. Els anomenem horts urbans, doncs, per a indicar la seva naturalesa incongruent: són a on no toca, a on no se’ls espera trobar. Tot i així, o potser precisament per aquest motiu, perquè representen l’oposició a la urbanitat i actuen en el sentit de l’equilibri, desenvolupen diverses funcions socials interessants: ajuden a construir comunitat i ciutadania, són espais de lleure productiu (en contraposició al lleure de consum), col·laboren a reduir la petjada ecològica i els impactes ambientals, i ajuden a la recuperació de zones de l’entorn degradades. Finalment, tenen una funció educativa, formativa (toca diverses disciplines), i terapèutica.

Tanmateix, i assenyalem aquest tanmateix, no podem descartar a dia d’avui, que l’horticultura urbana no adopti un nou protagonisme a nivell productiu davant la crisi econòmica en la que hem entrat. Una crisi incerta, de mal pronosticar, que podria dur, i està duent, a un percentatge crític d’aturats/es, i que pot deixar un gruix de la població mancada de recursos propis i d’ocupació significativa. No seria pas cap disbarat, en un escenari d’aquest tipus, demanar que les institucions públiques comencin a plantejar-se l’hort urbà com a recurs ocupacional, permetent a totes aquestes persones seguir actives i en certa manera integrades al teixit social. En definitiva, els horts urbans poden ser nous espais productius, social i agronòmicament!

Però avui, aquí, no ens limitem només a reivindicar un espai per als horts urbans, sinó que també volem recordar que Rubí és una ciutat d’orígens agrícoles, concretament vinícoles, essent aquest el punt fort de l’economia local fins a finals del s.XIX. Com bé és sabut, al nostre entorn hi ha moltes terres agrícoles abandonades que caldria recuperar, tant pel seu valor natural com pel seu valor productiu i econòmic. De nou, tal i com dèiem amb els horts urbans, el cultiu de la terra a Rubí a través de la promoció de l’agricultura ecològica (sense ús de pesticides i promovent una distribució de proximitat dels productes, entre d’altres coses) podria ser fruit de nous llocs de treball i d’una nova economia més justa i sostenible a la nostra ciutat.

Volem doncs, evidenciar l’existència d’espais sense usar a la ciutat de Rubí (solars i zones antigament agrícoles) i les nefastes conseqüències d’una època d’especulació urbanística guiada pel mercat i pels beneficis de pocs. Volem proposar i defensar formes més justes de fer ciutat, tot recuperant els espais del nostre municipi, i convidar i animar a la ciutadania a estendre-ho per tot Rubí, a tots els barris. Volem plantejar la necessitat de desenvolupar un programa d’horts urbans a Rubí i finalment volem recuperar els orígens agrícoles de la nostra ciutat establint un nou model agrícola més just social, econòmica i ambientalment que es basi en la producció ecològica i el consum de proximitat.

Així doncs, no tot és gris en aquesta jungla d’asfalt i ciment armat. En solars i terrenys enrunats i en les terres abandonades per l’avarícia especulativa, és possible crear una esquerda verda a la ciutat gràcies a iniciatives col·lectives veïnals i moviments socials. I és per tot això que avui som aquí, perquè creiem que ara, més que mai, cal començar a canviar el nostre model agroalimentari i el nostre model de ciutat i que cal treballar per recuperar les terres agrícoles abandonades a Rubí.

També volem aprofitar per recordar que, ara fa 7 anys, Rubí esdevenia pionera a Catalunya en debatre i aprovar en el ple de l'Ajuntament una moció per expressar la voluntat que Rubí fos una ciutat lliure de transgènics. Després d'aquest pas, que vam fer en companyia d'algunes altres regions i municipis que la van precedir, ens han acompanyat en la mateixa via reivindicativa centenars de pobles de tot Catalunya, Espanya i d’arreu del territori europeu (veure enllaç).

Les llavors transgèniques són un símbol de la tecnologia insostenible aplicada al camp i de la voluntat de control de les grans corporacions sobre una activitat tant important per a les nostres vides com és l'agricultura. Són, en definitiva, el símbol de la injustícia social, mediambiental i econòmica. En canvi, les alternatives, com ara l'agricultura ecològica, incloent la conservació de llavors tradicionals que poden passar de mà en mà de forma lliure sense patents que les esclavitzin, són propostes més respectuoses amb el medi ambient, i que promouen activitats de producció i consum més justes. Des del 2005, i aprofitant el dia de la lluita camperola, 17 d'abril, s'ha intentat mantenir l'esperit de la moció Rubí lliure de transgènics amb activitats vinculada a la Sobirania Alimentària. 

És per això que les entitats aquí presents hem organitzat un cicle de conferències al voltant de la sobirania alimentària, l’agricultura ecològica i els horts urbans, perquè estem convençuts que iniciatives com aquest poden canviar la ciutat, i ho faran. A Rubí, ens plantem!

Rubí Indigna't, Cooperativa Germinal-Vallès i CRAC