La bicicleta i la mobilitat a Rubí

Ignasi Mir

Llegeixo amb satisfacció a Rubitv.cat que el Ple ha aprovat dues mocions relacionades amb la bicicleta: una d'implementar aparcaments segurs per a bicis privades i l'altra crear una xarxa de carrils bici a la ciutat (veure notícia). El debat derivat al propi ple, però, em deixa un gust agredolç. Fins i tot una mica ranci. M'explico:

Primer de tot perquè resulta que el govern demanava vincular aquestes modificacions al Pla de Mobilitat Urbana (PMU) i em sembla absurd que haguem d'esperar a tenir un PMU per realitzar actuacions per potenciar l'ús de la bicicleta. No només perquè la majoria de municipis propers ja fa anys que tenen el seu PMU sinó perquè no crec que falti fer massa anàlisi per saber que les infraestructura per a la bicicleta a Rubí és gairebé nul·la. Només fa falta veure si les ciutats properes han esperat a invertir a tenir PMU. Sant Cugat, just abans de redactar el seu PMU ja tenia 22 km de carril bici i mig miler de places d'aparcament. O Terrassa que fa uns anys ja tenia més de 30 km de carril bici.

Es podria afirmar que Rubí no és una ciutat feta per la bicicleta. Això és veritat, però només en part. Si bé l'eix Est-Oest és de gran accidentalitat, l'eix Nord-Sud al voltant de la riera manté el paràmetre màxim del 5% de pendent per utilitzar la bici amb comoditat. Això cobriria gran part de la ciutat (Zona Nord, la Plana del Castell, Centre, Mercat, Progrés, Les Torres, Font de la Via, Les Torres, Ca n'Alzamora). La resta té menys potencialitat però no s'ha d'excloure ja que la introducció de la bicicleta elèctrica amb preus cada cop més econòmics pot revolucionar-ne l'ús en un futur no massa llunyà.

L'altre argument governamental per a mi poc comprensible és l'esgrimit per la pròpia regidora de Mobilitat, que reclamava que, abans de realitzar cap acció, calia estudiar quins d'aquests nous usuaris de la bicicleta provindrien del vehicle privat i quins d'ells ho farien del transport públic o d'anar a peu, entenent que si la major part vinguessin d'aquestes dues últimes modalitats, les actuacions no millorarien la mobilitat sostenible. Crec que el malentès és important. L'anàlisi demanat per la regidora és més que complexa i no és objecte de cap PMU ni de cap ciutat mitjana com Rubí. En tot cas és la Generalitat qui estudia els comportaments de transport del ciutadà i planifica les estratègies a seguir i, precisament, en els darrers temps ha col.locat l'ús de la bicicleta com a un pilar de la moblitat sostenible. Cal reconèixer, però, que aquests errors són bastant comuns entre els poders públics i crec que és degut al poc coneixement del món de la bicicleta. És normal. La majoria de la gent és usuària del cotxe, el transport públic o d'anar a peu, però molt pocs ho són de la bicicleta.

L'ús de la bicicleta no s'ha de potenciar en funció de si treu més o menys usuaris al vehicle privat. S'ha de potenciar perquè és el mode de transport que més està creixent, doblant-se el número d'usuaris en els últims deu anys i superant, des de fa ja varis anys, el tramvia o el taxi. S'ha de potenciar perquè millora la salut dels seus usuaris, no contamina i, en contra de la seva imatge general, és estadísticament un dels vehicles amb menys risc d'accidentalitat. S'ha de potenciar perquè, sovint, és utilitzat per aquells que econòmicament no es poden permetre un vehicle motoritzat. S'ha de potenciar perquè així ho diuen les Directrius Nacionals de Mobilitat.

Per acabar, no voldria ser acusat de malgastador. Reconec que la implantació de carrils-bici no és una actuació extremadament econòmica i que, fins i tot, en alguns casos pot perjudicar la seguretat del propi ciclista. Ara bé, la implantació d'aparcaments de bicicleta si que ho és i a ?Rubí no n'anem sobrats. Però és que, a més, hi ha actuacions que són de "cost 0" i que beneficien els usuaris de la bicicleta. Per exemple, informar dels itineraris segurs existents, com ara l'itinerari paral.lel a la via dels FGC i que comunica Rubí de forma segura amb les estacions de HGC, Mira-sol i Sant Cugat, evitant el pas per la perillosa carretera de Sant Cugat a Rubí.

Ignasi Mir, enginyer i membre de la junta del CRAC.