Dos cursos reculant el progrés

Pep Barceló

Educar és transformar les persones, la ciutat i el país. Els coneixements i els valors no ens venen donats de naixement, és a través de la seva adquisició que els fem nostres i l’ensenyament aquí hi té un paper important. Educar és transmetre coneixements i valors que configurin el nostre projecte de vida personal, per tant, el progrés de la humanitat està lligat intrínsecament a l’educació. Podríem dir que la història dels pobles és precisament la història de la lluita per una educació cada vegada més complerta i justa.

Des de l’any 1977 ençà, aquest país on ens ha tocat viure ha anat teixint un sistema educatiu bàsic, gratuït, universal i obligatori, reprenent el que tot just va poder començar a assajar-se abans del franquisme i que aquest va estroncar. Sortosament va començar la democràcia, però ara uns nous governants, a Espanya, però també a Catalunya, han decidit revertir aquest procés amb l’excusa de la crisi econòmica.

Fa dos cursos que Rubí, però també la resta de Catalunya, està patint retallades a l’ensenyament que es justifiquen per la 'necessitat' de pagar el deute i reduir el dèficit públic, però la realitat és que les retallades només recauen sobre els sectors assalariats i els serveis públics, mentre que, per a la minoria social que ha generat la crisi, els beneficis continuen augmentant. Moltes persones ja ho saben, però cal que la resta no ho ignori:
- Reducció de les subvencions de menjador transport escolar, etc.
- Atenció precària de l’alumnat no cobrint les baixes del professorat.
- Augment del número d’alumnat a les classes congelant i reduint les plantilles de professorat.
- Massificació en centres i tancant aules encaminat a suprimir centres.
- Afebliment de l’atenció individualitzada d’alumnat perquè els centres es veuen en la necessitat de desmuntar reforços i desdoblaments de grups.
- Desatenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè els centres perden personal de suport.
- No construcció de nous centres en localitats i/o zones necessitades i concertant més nivells educatius amb la privada.
- Professorat que treballava ara no ho fa, fet que augmenta l’atur.

Si realment hem d’estalviar s’hauria pogut per un esforç en augmentar ingressos enlloc de retallar despeses en els salaris, en la sanitat i en l’ensenyament o abolició privilegis is paradisos fiscals o perseguir el frau fiscal o pagar impostos de manera més justa (les rendes del capital paguen menys que els treballadors/es) o crear una Banca pública (El BCE europeu deixa milers d’euros als bancs a l'1%, i aquests els deixen a l’Estat espanyol al 5 o 6 % d’interès que nosaltres haurem de pagar amb els nostres impostos i les nostres retallades) o invertir als sector públic (educació, sanitat, dependència, vivenda social, etc.), creant nous llocs de treball.

Si volem que l’ensenyament compleixi el seu paper en el progrés de les persones s’han de acabar aquestes retallades que no ens treuen de la crisi. Deixant d’invertir i retallant en educació queda clar que ja no creuen en el nostre futur, potser ni els importa. Esperem que al setembre poguem dir a les famílies alguna cosa positiva.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.