La festa dels estrangers

Eduard Puigventós

Fa un temps, revisant el catàleg de l’Arxiu Parroquial que tenim a l’Arxiu Municipal, vaig adonar-me que hi havia algunes notes que feien referència a la que s’anomenava la festa dels estrangers. Vaig restar força encuriosit pel tema, ja que les dates indicaven que es tractava dels segles XV i XVI. Remirant, veig que aquesta festa es feia sota l’advocació de Sant Sebastià, un dels sants que històricament havia tingut més devoció entre els rubinencs, com la Verge del Roser o Sant Muç. Tot i que Sant Sebastià és el dia 20 de gener, sembla ser que la citada festa es celebrava el primer diumenge de maig.

Miquel Rufé explicà molt bé en què consistia aquesta curiosa efemèride: es convidava als joves del poble que treballaven com a servents o jornalers (els ‘masips’ o macips), a què anessin al bosc, tallessin el pi més alt i gros que trobessin, i el portessin, a pes, fins a davant de l’església, on el plantaven; durant el recorregut, no podia tocar terra en cap moment. Al seu voltant, hi feien una mena de ball rodó, i la gresca durava fins ben entrada la nit, quan encenien fogueres i continuaven ballant al so d’una cornamusa. Aquest arbre, que se’l coneixia com el Ciri de Sant Sebastià, era subhastat l’endemà. La festa em fa pensar una mica en les celebracions que encara avui dia tenen a diferents pobles de l’Alta Ribagorça, el Pallars o la Vall d’Aran, sobretot pels voltants de Sant Joan, i que segurament serien un romanent de les antigues tradicions vinculades més estretament amb la natura i el territori.

El primer document que ens en parla data de 1443, però les notes sobre la festa o el ‘ciri’ arriben fins ben bé el segle XVIII. Els diners que s’obtenien de la subhasta servien per mantenir encès un ciri al davant de la talla del sant durant tot l’any – per demanar protecció davant les epidèmies de pesta –, i per obres de l’església. Per exemple, el 1575, l’aleshores batlle Anton Joan Riquer, i els jurats Pere Joan Xercavins i Amador Puigventós, adjudicaren l’arbre al propietari de can Feliu, Josep Llunell, per 3 sous i 11 diners, que foren confiats al mossèn del moment.

El 1620 es traslladà la festa al segon dia després del diumenge de Resurrecció, per fer-ho coincidir amb la Fira de Rubí i les Festes del Roser, i així organitzar un gran esdeveniment que es conegués a dins i fora del municipi: de fet, és tanta la importància del culte a Sant Sebastià, que el Papa Climent IX atorgà, segons un breu de 1668, set anys d’indulgència a tots aquells que visitessin la seva capella a l’església de Sant Pere.

Tot plegat, però, anà entrant en declivi, i arribats al segle XIX els joves se sentiren més atrets per Sant Antoni, que oferia balls, gresca i els coneguts Tres Tombs, més que no pas pel culte a Sant Sebastià, més arcaic i solemne. Tanmateix, a què es deu el curiós nom de Festa dels Estrangers? Potser a què la nombrosa immigració francesa que arribà entre els segles XV i XVI ho portà amb ella, o bé perquè hi havia força macips d’origen francès? La veritat, no se m’acut cap altra explicació!

Tanmateix, deixant de banda la motivació inicial o inclús el nom, seria una festa maca de recuperar, que ens permetés, alhora, recordar el nostre passat i reafirmar-nos en la nostra identitat com a poble. Seria, potser, una idea per a donar el tret de sortida a la Festa Major cada any?

Eduard Puigventós, historiador local.