Els rubinencs del general Prim

Eduard Puigventós

Fa unes setmanes, i mentre feia una visita guiada per la ciutat a un grup de jubilats navarresos, un d'ells es fixà que a Rubí teníem un carrer dedicat al general Prim -com tantes altres poblacions catalanes-, i em preguntà si aquell il·lustre personatge havia tingut alguna mena de vinculació amb nosaltres. Jo em vaig afanyar a dir-li que no, però de sobte em picà la curiositat, i, fent una petita recerca, hi he trobat una llunyana però curiosa relació que tot seguit els exposaré.

Joan Prim i Prats, de Reus, fou un dels grans militars del segle XIX. Bregat en les guerres carlines que assotaren l'estat espanyol, i de manera més especial, Catalunya, Prim anà pujant escalafons dins de l'exèrcit ràpidament. A ell s'atribueix l'expressió 'o caixa o faixa', quan, essent governador militar de Barcelona amb només 29 anys, hauria enviat aquest missatge als insurrectes del moviment de la Jamància, el 1843: o es rendien a la faixa del general, o en sortirien dins d'una caixa; eren altres temps...

Participant en complots i pronunciaments, governador de Puerto Rico, parlamentari, cap de govern i principal valedor d'Amadeu de Savoia com a nou monarca després de la fugida de la promíscua Isabel II, és conegut, sobretot, pel seu paper durant l'anomenada 'Guerra d'Àfrica', una de les moltes en què es veié embrancada Espanya entre els segles XIX i XX al territori de l'actual Marroc. Com que amb els soldats de les lleves no n'hi havia prou per a fer front als atacs dels rifenys, el guerriller Vicenç Martí i Torres 'Xic de les Barraquetes' -amic del rubinenc Josep Palet, amb qui combaté contra els carlins i l'exèrcit constitucional-, proposà la creació d'un cos de voluntaris catalans, que haurien d'anar a ajudar les tropes regulars.

Vestits amb espardenyes i barretina, conduïts per oficials catalans, i sota la màxima direcció del general Prim, que els arengava abans dels combats en català, adquiriren una enorme popularitat arran de la seva distingida participació a les batalles de Wad-Ras (23/02/1860) i Tetuan (04/03/1860), i foren immortalitzats, entre altres, pel cèlebre pintor reusenc Marià Fortuny. I aquí ve el que els anunciava al principi de l'article: resulta que, entre els 466 voluntaris que se sap que tingué l'expedició, Josep Serra i Roselló hi identificà dos rubinencs: un tal Surià, dit 'el Reblo', i el 'Picasso', corneta del voluntaris. Sé del cert que no reberen cap condecoració, com molts dels seus companys, però què deuria empènyer aquells dos rubinencs a marxar tan lluny, i exposar-se a incomptables perills i a la calor? Potser cert reconeixement, una quantiosa paga?

Aquella guerra fou guanyada pels espanyols, que tornaren a casa triomfants i pletòrics; potser a l'opinió pública els semblava que, així, recuperaven una part d'aquell ignominiós imperi que, quaranta anys després, acabaria d'enfonsar-se del tot... I el nom de Rubí, doncs, hi fou representat en la figura d'aquests dos voluntaris, el Reblo i el Picasso.

Sense voler fer-me pesat, acabo amb una poesia de l'època dedicada a aquests catalans, obra de la malaguenya afincada a Barcelona María Mendoza de Vives, i que, encara que no en comparteixi el contingut, retrata bé aquesta aurèola d'herois que embolcallava als soldats:

Ya flotan las banderas, el sol radiante brilla,

el aire se estremece al trueno del cañón,

el pueblo alborozado del mar corre á la orilla,

los voluntarios llegan ¡miradles! ¡ellos son!

¡Son ellos! Cuatrocientos con bélica pujanza

al África volaron su sangre á derramar;

o del botín condicia, ni instinto de matanza,

de patria el amor santo lanzóles de su hogar...

Eduard Puigventós, historiador local.