Les places: punt de trobada

Purificació Barceló

Vaig passar la meva infantesa a la vila de Gràcia de Barcelona, potser un dels barris de la ciutat amb més places per metre quadrat. Llavors, a Gràcia, les places encara eren de sorra i  tenien la funció de lloc de trobada entre veïns. De fet, molts dels meus records de la infància i l'adolescència estan relacionats amb aquelles places: quan vaig caure del  gronxador d'una d'elles i em vaig fer un bony al cap, quan alentia el pas perquè sabia que a l'altra banda d'una altra plaça m'esperava el pediatra, quan corria en sortir de l'escola per beure aigua de la gran font de la plaça del costat o quan, els divendres a la nit, quedava amb la colla en una altra plaça per inaugurar junts el cap de setmana amb una bona festa... Quantes històries conserven aquells espais, quantes converses i secrets han escoltat, quants jocs han compartit, quants petons adolescents han vist...

Crec que Rubí també és rica en places i potser és aquesta una de les coses que més m'atrauen de la ciutat... M'agrada comprovar com els últims anys alguns d'aquests espais estan recuperant l'esperit de punt de trobada. Per exemple, la remodelació de la Plaça del Doctor Guardiet ha suposat, al meu entendre, un punt d'inflexió a favor de l'ús públic d'aquest espai, però no és l'únic cas. També és significatiu veure com cada tarda la Plaça Onze de setembre s'omple d'infants, com els divendres al vespre ciutadans indignats han compartit propostes a la Plaça de la Nova Estació, com ara a l'estiu les places més cèntriques s'omplen cada vespre o com els diumenges al matí les places Pearson, Clavé o Catalunya reuneixen cada vegada més gent que pren un cafè o llegeix el diari...

Les places van deixar de ser de sorra per folrar-se de ciment i van perdre gran part de la seva funció com a centre de trobada,  però ara recuperen a poc a poc el seu antic valor com a marc de relació social. S'estan acabant els dies en què les places eren només zones de pas entre diferents punts de la ciutat i reapareixen cada vegada amb més força com a llocs d'ús ciutadà, on els avis poden quedar per compartir les seves vivències del dia i on els infants es troben per embrutar-se de sorra, jugar amb els monopatins o les bicis i competir per veure qui es gronxa més amunt; i com a centres de manifestació, de protesta i de reunió on els ciutadans poden expressar reivindicacions o plantejar propostes. Però també poden ser llocs per quedar amb els amics, per parlar, per passar estones amb els companys o espais on els joves puguin provar sort amb la cistella de bàsquet o amb la pilota de futbol...

No fa gaire l'Ajuntament de Sabadell va decidir promoure activitats en algunes places de la ciutat per garantir-ne el seu ús compartit i crec que aquesta és una idea que Rubí també podria posar en pràctica: organitzar activitats per a menuts o per a gent gran,  però també, i molt especialment, per a joves. La ciutat compta amb espais (a les Torres o al 25 de Setembre per posar-ne dos exemples)  on es podrien programar jocs esportius o activitats culturals per garantir aquest ús compartit. I de ben segur que algunes entitats estarien disposades a col·laborar-hi i veurien amb bons ulls la idea. Com també es poden donar usos socials a les places del centre i d'altres barris  de la ciutat, per fer-les encara més atractives i acollidores, organitzant-hi activitats per a diferents edats.  

Perquè recuperar l'ús social de les places és una forma de treballar a favor del concepte més humà de ciutat, de millorar les relacions socials i la qualitat de vida de tots els ciutadans; i és indirectament també un incentiu per promoure el respecte cap a aquests espais públics compartits, perquè puguin tornar a ser aquells antics llocs de trobada, de relacions, de concentracions, d'expressió ciutadana, de converses, de baralles i de reconciliacions, de secrets i de jocs.

Purificació Barceló, periodista.