Llengua i fum

Pep Barceló,

Sembla que es vol qüestionar el treball fet al nostre país amb l'ensenyament de la llengua i sense cap raó. Si el que es pretén és que les i els joves acabin la seva etapa escolar coneixent i dominant el castellà i el català d'igual manera, podem afirmar que això s'ha aconseguit sempre a Catalunya. En qualsevol cas, les estadístiques ens diuen que el nivell de castellà del nostre alumnat és igual al que es té en altres comunitats autònomes de l'estat espanyol. 

Està força clar, doncs, que ens trobem davant d'una maniobra organitzada que, més enllà dels quatre fanàtics que la protagonitzen, compta amb el suport dels aparells d'estat, especialment dels alts tribunals espanyols de justícia, i del govern del PP. Una maniobra obscena que vol trencar un consens social ampli i generalitzat introduint problemes imaginaris. En aquest sentit, el govern de la Generalitat serà el responsable de garantir la continuïtat del nostre model educatiu, no tindrà cap excusa.

En uns moments en què per preteses raons econòmiques es retalla en ensenyament, especialment el públic, i que es qüestiona la pròpia viabilitat del sistema i la seva qualitat, apareix novament el fantasma de la llengua. Ara la representació corre a càrrec del Tribunal Suprem que pretén imposar el castellà com a llengua vehicular en el segon cicle d'educació infantil a Catalunya de forma genèrica, igual que el català. Fal·làcia: la immersió lingüística a Catalunya ha estat un èxit d'igualtat i integració i ha aconseguit el seu objectiu que l'alumnat aconsegueixi les màximes competències lingüístiques en les dues llengües.

La immersió i l'ús del català com a llengua vehicular a l'escola han estat i són instruments imprescindibles per garantir la igualtat d'oportunitats i facilitar l'accés universal a la llengua i cultura que, sense ells, quedaria relegada només a una part de la població. Per a l'alumnat de famílies castellanoparlants, siguin de l'estat espanyol o de fora, la immersió lingüística és la que pot assegurar el domini de les dues llengües. Prohibir aquesta pràctica implica marginar-los i impedir que aconsegueixin el nivell de català imprescindible per conviure amb igualtat d'oportunitats en la nostra societat catalana.

Sembla que ens volen distreure. Una vegada més cal dir que es tracta de buscar una solució fictícia a un problema imaginari. Però aquest cop, malgrat no els agradi, el professorat dirà i farà la seva. No volem una societat dividida i per a això és necessari no tenir una escola dividida. Volem l'escola que hem construït en els darrers 30 anys com un referent de democràcia, qualitat educativa i convivència en què no hi hagi cabuda a cap segregació per motius d'origen cultural, d'estatus social o de llengua familiar. Ens preocupa no sols la importància de la llengua per a la integració i cohesió social, sinó, també, la caiguda en els pressupostos dedicats a l'educació pública i el deteriorament que això pot significar. Que no estranyi a ningú que, a partir d'ara, la insubmissió sigui una nova actitud del professorat en molts àmbits.

Pep Barceló, mestre.