Rubí dins del debat sobre la independència

Ignasi Mir

És una obvietat que  molts rubinencs  i rubinenques que defensem que Catalunya pugui exercir la seva llibertat com a poble estem d’enhorabona. I no només per la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre sinó també per l’èxit dels actes celebrats a Rubí durant aquests dies, especialment una Prediada multitudinària coorganitzada de forma excel·lent  per Òmnium, l’ANC i algunes entitats locals.

I és que, un cop més, Rubí no s’ha quedat fora dels esdeveniments importants a nivell nacional. No ho va fer durant els anys de l’Assemblea de Catalunya o de la Crida ni tampoc amb les més recents consultes sobre la independència, que, recordem-ho, no es van celebrar a tots els municipis catalans. Ens n’hem de sentir orgullosos i afortunats.

Sota el meu punt de vista, no es tracta només d’una satisfacció sentimental. Sempre he defensat que és d'especial importància que els pobles es mantinguin a la centralitat dels principals debats nacionals i la manifestació de l'11-S demostra que el debat actual és independència SÍ o independència NO.

A més, cal tenir en compte que una de les conclusions generalitzades entres els participants de l'11-S és que 'ara és l’hora dels polítics'. A Rubí això vol dir que és l’hora que el PSC entri dins del debat, ja que és el principal grup polític de la ciutat i el que més ha connectat amb el perfil sociològic majoritari a la ciutat des de la mort de Franco. No és que ho digui jo, és que ho diuen membres de la pròpia executiva del PSC com ara Fabià Mohedano: 'El PSC (...) ha de donar resposta a la creixent demanda popular de voler decidir' (veure informació).

Pensar (o voler pensar) que el votant del PSC no vol debatre la possible independència del país és un error. L’independentisme actual és clarament transversal. I també el rubinenc. A la manifestació no només hi havia històrics del socialisme català (Tura, Castells, Maragall, Geli, etc) sinó varis rubinencs i rubinenques que són militants socialistes locals i/o afiliats a la UGT. I molts d’ells no reclamaven el pacte fiscal sinó la independència.

Voler debatre no vol dir, però, limitar-se a fer manifestos o pactar mocions ambigües al ple municipal. Vol dir també rebre els organitzadors de la marxa a favor de la independència o de les consultes sobre la independència. Cap d’aquestes dues coses s’ha produït tot i la voluntat  expressa de l'altra part. En el cas de la consulta, on vaig tenir la sort de ser membre de Rubí Decideix, les converses amb els regidors del PSC van ser sempre estrictament per a temes logístics i, a més, mai vam poder parlar amb l’alcaldessa. Esperem que la tercera sigui la bona ja que es tracta d’avançar. Avançar mitjançant el debat.

Ignasi Mir, enginyer i membre de la junta del CRAC.