Alguna cosa està canviant a Catalunya... i a Rubí

Dani Pernas

Aquesta setmana m'he dedicat a mirar les notícies i llegir els comentaris de la gent que es connecta a Rubitv.cat relacionats amb la Prediada i la Diada Nacional de Catalunya (veure notícia). De totes elles em sobten dues notícies contraposades entre sí, em sobten i em sorprenen gratament, he de dir. Em refereixo a les de la gran afluència i èxit rotund de la Prediada organitzada per ANC-Rubí per la Independència i Òmnium Cultural (veure notícia), als que ja vaig felicitar per Twitter, i el fracàs absolut i estrepitós de la concentració antiindependentista (veure notícia).

Fins no fa gaire, aquesta imatge hagués estat just al contrari, quatre gats (els de sempre) a l'acte catalanista i gran multitud a l'anticatalanista, i no serveix la justificació de la por a ser antiindependentista, ja que sempre ha estat al contrari, traient pit de la espanyolitat, de les victòries de 'la Roja'... Alguna cosa està passant, i a Rubí, com no podia ser diferent, s'ha extrapolat l'ambient general a tot el país, d'identitat, d'orgull de ser català i defensar les nostres costums, tradicions, cultura i llengua. Hem entrat en una autopista recta, sense corbes, sense anuncis als vorals que ens distreguin, veiem la fita i hem posat la directa.

Davant aquest canvi de xip, en Sala Martín en un article deia que hem fet el clic, hi han arguments buits de contingut i poc convincents dels altaveus mediàtics espanyols que criden a la revenja i atiant l'odi cap a Catalunya com a fil conductor de les seves reflexions, de manera que cauen en l'oxímoron de que jo no et vull, però no vull que te'n vagis. En canvi, els arguments que eximeixen els defensors de la independència són rics, argumentats, amb dades contrastades i sense odi, ames de màxim respecte cap a Espanya, perquè no volem un divorci tirant-nos els plats pel cap, simplement un 'jo me'n vaig perquè ja no t'estimo com a parella en canvi si com a amic'.

Fins i tot amb això podem dir que alguna cosa esta canviant a Catalunya, i per extrapolació a Rubí. Recordo fa uns anys, que el recurs d'alguns independentistes, era, la del català emprenyat, i a partir d'aquí treien la llista de greuges, per, a continuació, reconèixer que si els hi reduïen la llista de greuges, llavors ja no ho estarien i tornarien a enamorar-se. Ara no, la manifestació de Barcelona va ser multitudinària, pacífica, respectuosa, i alegre, molt alegre, la gent es sentia com alliberada, ja no estava emprenyada, ja no demanava res per calmar-se, no calen almoines, ara ja no.

Resumint, la gentada a la Prediada, la manca de recolzament de la concentració antiindependentista, la jornada històrica a Barcelona, i no em vull oblidar de la imatge impactant i històrica de la estelada a l'Ajuntament de Rubí, juntament amb altres imputs que reps quan contactes amb les entitats culturals i notes que totes t'ofereixen les mans per difondre la cultura, la llengua i tradicions, penses que estas vivint un moment únic, i absolutament transcendent a la història de Rubí i de Catalunya, que hem encetat noves vies enfocades cap a un destí, que ens hem posat d'acord, hem aparcat allò que ens separa per potenciar allò que ens uneix, que ho tenim a l'abast, depèn de nosaltres i en definitiva, glosant l'enyorat Miquel Martí i Pol: 'Tot està per fer i tot és possible.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.