Política de carmanyola

Purificació Barceló

Aquests dies, amb el començament del curs escolar, penso molt en la Sara. És una nena de set anys a qui veig cada dimarts amb la seva mare agafant torn a l'Església Evangèlica per rebre ajuts en forma de menjar i roba.

Vaig conèixer la Sara fa dos anys, quan en tenia cinc i es quedava dos cops per setmana al menjador de l'escola. La resta de dies la recollia la seva àvia, una dona molt gran, que viu lluny del centre i que tenia moltes dificultats per retornar la petita a escola a la tarda. Els mestres, alertats per l'elevat absentisme de la Sara, van parlar amb la família, els van informar de la possibilitat de demanar una beca menjador  i van poder reconduir la situació. L'any passat la Sara dinava cada dia a l'escola i no faltava mai a classe a les tardes.

Els pares de la Sara tenen problemes econòmics, agreujats per la crisi, treballen gairebé tot el dia però els costa arribar a final de mes i aquest any no rebran cap beca perquè el govern ha reduït aquestes prestacions. Sense aquest ajut, la família no pot assumir el preu del menjador escolar i s'estan plantejant que la petita marxi cada dia a escola amb una carmanyola, encara que tampoc no és segur que el centre ofereixi aquest servei ni tenen clar si els compensarà pagar els gairebé tres euros que els hi costaria. A més, a la Sara no li agrada gaire la idea perquè no es vol sentir diferent als seus companys que es queden al menjador.

El cas de la Sara és el de molts nens i nenes de Catalunya als quals la crisi i la política sagnant de retallades dels governs del PP i de CiU estan abocant a una situació de pobresa.

Segons l'últim informe de la FEDAIA, la pobresa infantil a Catalunya se situa entre les més altes de la Unió, està per sobre de la mitjana europea i és superior a la de països com ara Portugal o Polònia.

Gairebé el vint-i-quatre per cent dels infants a Catalunya viu sota el llindar de la pobresa, des del 2007 s'ha duplicat al nostre país el nombre de llars que no poden permetre's menjar carn o peix fresc almenys una vegada cada dos dies i ha crescut el nombre de menors que només fan un àpat diari. Concretament,  el 2010 gairebé un cinc per cent dels infants de Catalunya es trobava en aquesta situació, una xifra que s'ha incrementat els últims dos anys. Aquestes famílies, per tant, no poden oferir als seus fills un menjar prou adequat, ni en qualitat ni en quantitat.

Segons la FEDAIA, aquesta situació, sumada a altres factors de risc per la precarietat econòmica, predisposa aquests nens i nenes a problemes psicològics i de salut greus, en un moment en què les retallades en l'educació pública estan reduint precisament els recursos als programes de suport psicològic i pedagògic destinats a aquests alumnes amb dificultats.

En molts casos, els àpats que els infants reben als menjadors escolars són els únics complets i equilibrats que ingereixen en tot el dia  i és per això que, al meu entendre, des del govern caldria assegurar,  i fins i tot potenciar, la concessió de beques, en lloc de promoure la 'política de carmanyola', a tres euros al dia i amb unes condicions de seguretat alimentària més que dubtoses...

Potser caldria recordar que l'article 27 de la Convenció dels Drets dels Infants diu que els menors tenen dret a un nivell de vida adequat que els permeti desenvolupar-se plenament com a persones. I potser també caldria emmirallar-nos en alguns països escandinaus que han situat la infància com a eix vertebrador de totes les seves polítiques socials.  Perquè la prioritat hauria de ser,  precisament,  la d'ajudar la població més feble i vulnerable, sobretot els infants, per intentar que no siguin les grans víctimes de la crisi.

Purificació Barceló, periodista.