De masies, projectes socials i identitat

Mireia Gascon

Actualment a Rubí hi ha moltes masies que han estat abandonades durant molt de temps: Can Pi de la Serra, Can Balasc, etc. Aquestes masies tenen un alt valor històric, patrimonial i cultural, i ens ajuden a entendre i explicar d'on venim com a poble (dic poble perquè a finals dels anys 60 a Rubí no s'arribava ni a 7.000 habitants i perquè social i culturalment encara funcionem com a tal). És doncs una llàstima que tinguem part de la nostra història en decadència i que ningú (o molt poques persones) n'hagi tingut cura en els darrers anys; la revolució industrial, l'abandonament de l'agricultura com a forma de vida, i l'època del totxo han fet molt de mal en aquest sentit. Ni tant sols les grans constructores (i les normes urbanístiques del moment) van saber aprofitar l'època de les vaques grasses per restaurar o promoure la restauració d'aquests edificis emblemàtics i reconvertir-los en cases de turisme rural, cases de colònies, restaurants, o qualsevol altre tipus de negoci amb possibilitat de tenir-hi cabuda. De fet, hi ha pocs exemples de masies que s'hagin mantingut o restaurat, com són Can Bosch, Can Xercavins o Can Ramoneda, aquesta última reconvertida recentment en espai per a celebrar-hi festes i trobades.

Amb els temps que corren actualment pot semblar una mica sonat pensar en restaurar una masia abandonada per ubicar-hi un negoci d'aquest tipus a la nostra ciutat. Però res és impossible, no?; hi ha masies que tenen l'estructura molt deteriorada, i per tant seria molt costós intentar-ne la restauració, però n'hi ha d'altres que mantenen l'estructura força intacta, i que la única cosa que els cal és una bona repassada. Així doncs, ja tenim per on començar.

Un possible destí per aquestes masies seria establir-hi un projecte lligat a la recuperació de l'agricultura i la ramaderia al nostre territori, per tal de fomentar, d'altra banda, la producció i el consum de proximitat.  Aquesta mateixa masia també es podria destinar a turisme rural, de manera que se'n podria treure més profit de la seva restauració. Amb tot això, doncs, tanquem un cercle: restauració d'una masia, creació d'activitat econòmica (lligada a principis de justícia social i ambiental), recuperació de l'activitat agrícola i consum de proximitat.

Tenint en compte l'aspecte més social, un bon destí per aquestes masies podria ser la creació d'una escola-taller que permetés la formació i ocupació de persones aturades o bé la de centres d'educació especial per a persones amb discapacitat, que podrien desenvolupar projectes vinculats a la terra, com l'horticultura, la jardineria, la senyalització d'itineraris, la ramaderia, neteja de boscos, etc.

Una altra opció podria ser restaurar una masia per a desenvolupar-hi un centre d'educació de natura. Les escoles sovint marxen fora de Rubí per conèixer la fauna i la flora de la mediterrània, però a Rubí tenim una àmplia representació d'aquestes espècies; només hem de passejar una mica pels voltants de la ciutat i ho veurem. Doncs bé, enlloc de gastar diners i temps per anar a una o dos hora d'aquí, podríem invertir els diners i el temps en arreglar una masia per tal que els nostres infants hi poguessin anar d'excursió, i on farien tallers i activitats per conèixer una mica més la natura de la seva ciutat. Fins i tot hi podrien anar de colònies, per què no?.

Un projecte com aquest també podria formar part d'un projecte més ampli, com el camí verd del Vallès (o fins i tot del Barcelonès). Us imagineu tota una sèrie de camins adaptats per a caminar i anar amb bici on de tant en tant trobéssiu un lloc un poder dormir o bé fer un mos o refrescar-vos? Jo crec que amb una bona xarxa de camins, que perquè no, anessin de punta a punta de Catalunya, més d'un 'guiri' vindria a fer-hi una volteta, i aprendria que Catalunya és molt més que Sitges, Lloret de Mar, Calella o Barcelona: també és el Vallès!. 

Encara que pugui semblar inversemblant, tot és possible! i així ho han demostrat el grup de persones que han dedicat el seu temps a restaurar la font de Sant Muç (recordem, però, que la masoveria i l'ermita d'aquest espai molt proper al nucli urbà està força deteriorat) i que actualment, a través de Rubí d'Arrel, estan impulsant altres projectes relacionats amb la recuperació del territori i el patrimoni natural i rural. Malgrat els esforços d'alguns conciutadans però, aquest tipus de projectes són molt difícils sense un compromís ferm per part de les administracions, que creguin en aquest tipus de projecte i que apostin per protegir i mimar el patrimoni cultural, històric, social i econòmic local tot donant-li un valor afegit. 

Mireia Gascon, toxicòloga ambiental i vinculada al moviment associatiu de Rubí.