Educació, escola i progrés

Dani Pernas

L'altre dia, per casualitat, em va caure a les mans una carta d'una mestra que, davant d'una situació desesperada, havia de fugir de Catalunya perquè és mare soltera de dues criatures i no les pot mantenir degut a la feina i sou indignes que té. En realitat, cobra 223 euros perquè li han donat un percentatge de jornada molt baix. 

Aquesta carta va copsar la meva atenció i vaig començar a visitar fòrums de mestres on he pogut percebre la magnitud de la tragèdia. Hi ha mestres que tenen una jornada tan ridícula que la seva nòmina del setembre han estat vuitanta i escaig euros, molts de dos-cents i pico, quatre-cents,... els afortunats que tenen mitja jornada cobren al voltant dels sis-cents euros i als que els ha tocat la grossa i són els que més cobren, al voltant dels 1.500, són els interins que tenen jornada complerta i feina assegurada tot l'any.

Excepte aquests últims, tots els altres que he esmentat no cobren els caps de setmana perquè no treballen (els mestres mai preparen materials ni corregeixen treballs i deures) i el que és pitjor, no cobren la mitja hora de pati de cada dia. És que poden marxar a treballar aquella mitja hora a servir cafès a un bar o a fer de caixeres/caixers a un súper? Sincerament, em sembla inexplicable.

L'altre dia, vaig sentir a la ràdio una mestra que explicava el seu cas. Tenia una oferta per anar a treballar a una escola privada, li garantien un any i possibilitats de continuïtat, aquesta ja no garantida. El handicap era que si acceptava l'oferta era exclosa automàticament de la llista de substituts i quan s'hi volgués apuntar novament tindria l'últim número, i, per tant, nul·les possibilitats d'ésser cridada a substitucions. D'aquesta manera, va declinar l'oferta i va pensar que treballaria a un súper o a on fos per guanyar-se la vida fins que no la cridessin o si la cridaven per poques hores. Bé, la seva sorpresa va ser majúscula quan la denegació del currículum va ser per nivell d'estudis massa elevat. Ara estava treballant de caixera a un súper, després de falsificar el seu currículum amagant el nivell d'estudis.

Tot això ens ha de portar a fer unes reflexions extrapolant-ho a totes les retallades per valorar si són del tot positives o si no ho són:

- Realment, cal arribar a aquest nivell? No hem tocat os, l'hem tocat i l'hem trinxat fins a tal punt que difícilment el podrem reconstruir.

- Qualsevol persona que no treballi i no tingui atur, o treballi en condicions miserables de sou, tenint o no estudis universitaris, no es comprarà unes sabates, el sabater, si molts deixen de comprar, haurà de tancar, al tancar, no podrà anar a comprar-se uns pantalons, sinó que n'aprofitarà d'antics i desgastats; al de la botiga de roba li passarà el mateix i en comptes de comprar un quilo de pomes passarà amb mig quilo, i el fruiter, clar, comprarà menys producte a Mercabarna per no llençar-lo; i el pagès, en última instància, que ha estat treballant l'hort, perdrà la meitat de la seva collita perquè a part de pagar-li miserablement el quilo, n'hi compraran menys, i què farà? a l'atur per tancar el cercle.

- Retornant al tema mestres. Tinc clar que, tot i que puguin estar desmotivats, la feina de mestre és vocacional i no deixaran d'esmerçar un alè d'energia per millorar la societat. El problema és que en són menys, i això comporta una davallada en la qualitat perquè entre menys han d'arribar on abans eren més. Així que si volem superar la crisi i basar el creixement d'una Catalunya pròspera en el coneixement, investigació i nivell d'estudis, el que no podem és escapçar el sistema educatiu d'aquesta manera, és el nostre futur i el dels nostres fills.

Finalment, volia fer un reconeixement a tots els mestres, i a l'escola catalana en general, per la feina feta i pels esforços a millorar el país des del coneixement i des de la formació. I no me'n puc estar de fer un petit comentari, tant petit com el nivell de la declaració: Atribuir al sistema educatiu català l'augment de l'independentisme és una ximpleria i, de veritat, si els que ho diuen ho pensessin, veurien que l'independentisme l'estan fent créixer cada dia que passa i a cada declaració que fan ells mateixos.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.