L'esperit Onze de Setembre

Montse Clemente

El passat Onze de Setembre una marea humana va col·lapsar, com mai s'havia vist a Barcelona, els carrers de la ciutat. Molts ciutadans de Rubí i de tots els pobles de Catalunya ens vam desplaçar a la capital per rebutjar el tracte que el govern espanyol està dispensant aquests darrers anys a Catalunya i per reclamar més mitjans: econòmics, administratius, polítics que, vista la sentència contra l'Estatut, finalment se'ns neguen. Va ser un moment històric, una manifestació pacífica malgrat la multitud, on famílies senceres, el poble, i no els polítics, van ser els protagonistes. Tot un exemple de civisme, unitat i il·lusió que em va fer sentir orgullosa de ser catalana.
Si aquesta Diada ha marcat, com sembla ser, un punt d'inflexió contra l'asfixia financera i la recentralització de l'Estat, i ha empès el president Mas a escoltar la voluntat del poble de Catalunya i a repetir que 'no hi ha marxa enrere', els catalans hem de creure en el nostre poder com a poble i que l'Onze de Setembre d'enguany no quedi només com una jornada històrica sinó que serveixi per a obrir un nou escenari dins de la societat catalana.

En aquest sentit, m'agradaria recordar que la manifestació no és l'únic mecanisme propi de la democràcia que permet els ciutadans expressar-se de forma conjunta en el moment que la majoria de la població percep que un govern està actuant en contra de l'interès general. De fet, ben aviat tindrem l'oportunitat de poder tornar a clamar per la llibertat i la democràcia mitjançant altres vies. Parlo d'una banda, de la vaga general del dia 14 i de l'altra, de les eleccions del 25, ambdues ubicades aquest mes de novembre.

Ha arribat el moment de ser més proactius, de parlar i actuar, de superar la pressió i la fragmentació a què estem sotmesos, de combatre el sentiment de desprotecció davant d'un sistema que ens fa sentir aïllats i petits, ha arribat el moment de perdre la por que portem tan endins i que ens fa creure que el poder no està a les nostres mans i no hi ha res a fer enfront  d'un sistema que no funciona, que una vaga general és un joc mancat de sentit i que a unes eleccions tant fa votar a un o un altre o no votar perquè no som nosaltres qui decidim. Cal recuperar l'esperit del passat Onze de Setembre.

El clamor de la Diada i les conseqüències que va tenir em fan creure que el 14N pot esdevenir a la vegada una protesta seriosa per evidenciar que el problema de fons va un xic més enllà i que el 25N també podem fer sentir la nostra veu per marcar el rumb que volem. Serà una altra manera de deixar en safata que el que el poble vol és buscar canvis estructurals, on la justícia i el sentit comú siguin la norma en front dels abusos i l'empitjorament democràtic. Una oportunitat perquè el President, ho crec sincerament, torni a sentir la voluntat del poble català, un poble compromès, decidit i que, pacíficament, vol canviar les coses. Hi ha esperança de no fer marxa enrere, però ens ho hem de creure...

Montse Clemente, traductora i intèrpret.