De la relativització i la banalitat

Dani Pernas

Sovint ens agafem amb banalitat temes no menors en quant a la importància en ells mateixos i el que representen per la gent, pels ciutadans, pel poble en si.

Com que això s'esta convertint en una normalitat, ho acceptem com a tal, i ho hem tret del sac de la anormalitat, d'on mai hauria d'haver sortit.

La demagògia, les amenaces, les mentides, ens estan portant a una reducció de la llibertat, i en comptes, refugiats en una llibertat d'expressió reclamada, però perversa i mal entesa, els que diuen barbaritats treuen pit i acaben considerant-se, o com a mínim ho volen acabar sent, com a les víctimes de la manca de llibertat d'expressió.

En aquesta pre-campanya i campanya electoral, s'ha accentuat exponencialment les males arts de polítics que reclamen la confiança cap al seu partit i cap a la seva persona, donant per normals, emparats en la llibertat d'expressió certes expressions que haurien d'ésser jutjades, censurades, condemnades, i cedits dels seus càrrecs als que les efectuen per mantenir una decència moral i política.

Exemples:

- Jonathan Cobo: Primer el foto-muntatge del senyor Mas, tant li fa si el va fer ell o no, jo mateix li vaig retreure per twitter rebent una resposta mal educada, pedant, i vergonyosa de part seva, tot acabant la resposta amb una Heil Mas! per hores més tard, acabar publicant la escandalosa foto del  tren de la mort nazi. Sr Cobo, no és correcte, no és digne d'un càrrec electe, però pitjor, per mi, és la resposta de la senyora Querol i el PP de Rubí tancant files recolzant-lo fins al punt de presentar-lo com a víctima. Senyora Querol, ens coneixem personalment, i des de la gran distància que ens separa ideològicament, hem parlat amb respecte, respecte que vostè ha oblidat fent les declaracions que va fer al ple, per responsabilitat, per decència, hauria d'haver cessat al Sr. Cobo, i com pot veure, cap de les meves paraules són ofensives, com la majoria, són molt més educades que les que han sortit de veus del seu partit a nivell nacional.

- Marcel·lí Iglésias i José Bono: Si tothom ens van abalançar sobre el tema Cobo, no em sembla menys greu, execrable, i criticable, les paraules d'aquests ex-President d'Aragó l'un i ex-President del Congrés de Diputats l'altre. Potser, fins i tot, són més greus, ja que, si bé aquestes, no són tant barroeres, són més sibil.lines, i les ha fet una persona que han ostentat el màxim càrrec a la seva Comunitat Autònoma i a la més alta cambra de l'Estat. Són inconcebibles, i van deixar en molt mal lloc als seus ('amics?') del PSC. És cert que alguns del PSC han desmentit les paraules per twitter, però vaig trobar a faltar una reacció de condemna solemne del cap de llista Pere Navarro.

- Margallo, Aznar, Tejero: Considerar un referèndum democràtic com a cop d'estat, o un contuberni, i arribar a denunciar-ho al Tribunal Suprem em sembla, a més d'una barbaritat, un insult a la intel·ligència i a la memòria històrica d'un poble que, malauradament, molts van patir morts de resultes d'una guerra civil originada per un veritable cop d'estat armat. Mai un vot, una papereta, una acció democràtica pot ésser equiparat a un tret, un fusell o una acció militar. A més, la persona, o personatge que ho ha volgut judicialitzar, és precisament, un colpista que hauria d'estar a la presó.

No m'estendré més, perquè la llista seria inacabable, i totes i cadascuna d'elles més greu que les altres.

Per un altre costat, és la relativització del pensament de la gent. No me'n puc estar d'expressar que m'he sentit menyspreat per la gent que relativitza el pensament independentista, el meu i el de 1,5 milions de persones que ens vam manifestar el dia 11 de Setembre del 2012, Fins i tot el cap de llista del PSC va relativitzar l'onada independentista com a un invent del senyor Mas per tapar les seves polítiques d'austeritat i retallades i que ha embaucat així a la societat. Senyor Navarro, hi ha un partit que fa 80 anys que defensa el mateix, de manera inequívoca, i que té alguns Presidents que han mort per els seus anhels independentistes, no creieu que donar per embaucats 1,5milions de persones manifestades per la Diada, és donar-li un poder quasi de bruixot al senyor Mas?

Tots aquests fets, un cop passada la campanya i les eleccions els hem tapat, els hem oblidat, i banalitzat, donant-los un rang de normalitat. Perdoneu-me, però encara crec en la moralitat i la decència en totes les capes de la societat, també la política, i el que no esta bé, cal denunciar-ho sempre, i els insults, desqualificacions, menyspreus i amenaces mai han estat acceptades per mi, i m'agradaria saber que per ningú.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.