Sat Nam! Cada divendres... un regal!

Montse Clemente

- On vas tan contenta i carregada amb aquest matalasset un divendres a la nit?

- A fer Ioga! T’hi apuntes? Uf! Veig que et falta un xic d’energia… Estic convençuda que t’aniria d’allò més bé!

No poques vegades he hagut de contestar d’igual manera a aquesta pregunta. Vaig descobrir el Ioga ja fa uns quants anys. El meu amic Carlos tenia un centre anomenat Mandala en el carrer Santa Maria, aquí a Rubí; potser alguns de vosaltres vau tenir la sort, como jo, de practicar el Kundalini Ioga amb ell en aquella època. Per primera vegada vaig aprendre a concentrar-me en el meu cos, a relaxar-me, a esforçar-me i superar-me molt i a distendre'm al mateix temps, a respirar bé i sobretot, cosa difícil avui dia, a meditar… Contràriament al que molta gent creu, el Ioga no és un contorsionisme gratuït ni tampoc és sols un seure amb un Ommmmmmm de fons mancat de sentit. El Ioga és molt més, és dur i és tou alhora, una activitat mental que al mateix temps ens ajuda a posar a punt el nostre cos. Més enllà de les postures, el Ioga ens convida a obrir un espai de pau en la nostra ment gràcies al moviment, la respiració, la relaxació i la meditació.

Lamentablement però, d’una banda, el Centre va tancar i de l’altra, el meu dia a dia es va 'complicar' de mala manera fins al punt de fer-me oblidar la importància que suposa tenir cos i ment equilibrats.

I així vaig continuar fins que un dia, ara fa dos anys, la meva amiga Gemma, mestra també de Kundalini, va decidir que volia compartir, de manera altruista, el seu temps de Ioga (valuós temps de mare de quatre criatures!) amb tothom que s’hi volgués sumar, doncs el Ioga, com diu ella, genera tanta energia que cal compartir-la.  

Un cop per setmana ens reunim en una saleta que aviat quedarà petita perquè cada vegada som més els que ens hem apuntat a compartir aquesta experiència. També sóc conscient que aquesta hora i mitja potser és poc per arribar a treballar el tema amb suficient profunditat, però per mi, modesta practicant de Kundalini, és molt: quan acabo la sessió, després del combinat de tensió i relaxació, després del generar i compartir energia, estic plena, em sento feliç. De vegades  em dóna la sensació que he descobert parts del meu cos que estaven arraconades, de vegades se m’obliden els problemes acumulats i sempre em sento molt més preparada per enfrontar-me amb força renovada a una nova setmana. A la nit, quan arribo a casa, només necessito tancar els ulls i dormir i el dissabte se m’obre amb infinites possibilitats. Per mi el Ioga esdevé la clau d’una mena d’unió entre el nostre cos i la nostra ment o afegiria, fins i tot, esperit.

Puc dir sincerament que se’m faria dur viure sense les meves precioses sessions de Ioga setmanals. Gràcies Gemma, per aquest petit gran regal dels divendres. Tot un exemple. Costa trobar en aquesta societat nostra, gent que faci les coses sense esperar res a canvi. Com seria tot si tothom, a la nostra parcel·la, actuéssim d’igual manera?

Així que ja ho sabeu, si mai un divendres em veieu per Rubí carregada amb un matalasset i amb cara somrient, no deixeu de preguntar-me, que si cal ja trobarem un local més gran! Bon Nadal!

Montse Clemente, traductora i intèrpret.