Quina ciutat més estranya!

Dani Pernas

Any 2000:

L'Andreu vol formar una família, ell és de Barcelona, però pensa que l'habitatge és molt car, i a més, està cansat de la gran ciutat, on tot s'acaba reduint a un conjunt d'individus deambulant pels carrers. Vol ambient de poble, de vila o de ciutat, però cerca precisament la proximitat de la gent.

Quan arriba veu una estació de trens moderna i funcional, li agrada força, punts a favor, pensa. Just sortir topa amb una plaça de sorra i gespa, amb arbres, plantes i sortidors d'aigua i, a més, gronxadors pels nens, fantàstic! S'assembla al que estic buscant! Tot seguit demana on és el centre, per allò de l'ambient de vila i de proximitat, seguint les indicacions que l'hi han donat, fa cap al centre, i veu un centre on els cotxes són els protagonistes, no les persones, de fet no s'hi veu ni una ànima i és un dijous al vespre. Desil·lusionat se'n va directe a l'estació per marxar, no és el que busca.

Any 2013:

L'Andreu està feliçment casat i és pare de 2 filles. És veí de Terrassa, on viu pel centre, i les seves filles disfruten de tota la zona peatonal dels voltants de l'Ajuntament per on van amb bicicleta, patinet, sense cap altra preocupació que la de no perdre l'equilibri ara que han tret les dues rodes petites de la bicicleta.

Avui, han decidit que, com que és divendres, agafaran el tren i aniran a veure uns amics que viuen a Rubí, ja que els han dit que ara el centre és peatonal, que Rubí hi ha guanyat molt, que allò que va veure fa 13 anys s'ha revertit fent el centre peatonal.

Quan arriben a Rubí, veu l'estació, igual de moderna i funcional, la plaça Doctor Pearson que continua tenint aquell encant, així que decididament se'n va cap al centre i, efectivament, comprova que l'ambient ha canviat. La gent passeja tranquil·lament, es comunica, riu, xerra, s'entreté mirant els aparadors i, de tant en tant, compren, els nenes i nenes van amb els seus patinets nous de trinca que els han portat els Reis. Dins seu pensa que si s'hagués trobat aquell ambient fa 13 anys, ara seria un rubinenc més.

De sobte, però, veu que a mida que ell va passant pel centre, aquelles cares canvien, s'aparten cap els costats, sembla que l'evitin, els pares comencen a cridar els nens que s'apartin, se'l miren d'una forma estranya, ell no sap perquè li estan fent aquell buit, fins i tot, nota unes llums que l'il·luminen per darrera, i unes que també venen de darrere fent intermitències, se sent observat, i assenyalat fins i tot per algú que l'il·lumina per darrere, ja que, fins i tot, marquen la seva presència amb uns sorolls d'alarma. De sobte, a l'Andreu se li acut mirar enrere per veure què són tots aquells llums que l'assenyalen i oh! sorpresa! es troba un GRAN AUTOBÚS passant per allà on hi passegen els ciutadans.

L'Andreu pensa: 'Aquests de Rubí, no n'aprendran mai!' 'Quina ciutat més estranya, al contrari que Sabadell, Terrassa, i Sant Cugat, vaja, les del seu voltant, que han tret el transport del centre i és dels ciutadans, per passejar, jugar, fer ciutat... hi fan passar els autobusos!'. Fins i tot crea un hashtag a Twitter anomenat #etfelicitoRubi.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.