
Opcions
Mireia Gascon
Ara que ha arribat l'època de rebaixes, molts aprofitem per comprar aquella peça de roba que ens calia, o per renovar les sabates. També n'hi ha que aprofitem per canviar la nevera, la rentadora o per comprar aquella torradora que fa temps diem que volem tenir.
Aquest any, més que mai, les rebaixes estan sent una ganga per a molts d'aquests articles, cosa que, a pesar de la crisis en la que estem immersos, ens pot dur a comprar quasi compulsivament quan veiem aquests preus tant baixos: 'pel preu d'un, me'n compro dos' o 'Això que potser no necessito aprofito i m'ho compro, que potser un dia em farà servei'. Això és quelcom que la majoria dels mortals fem constantment davant les gangues. Però molt poques vegades ens qüestionem què implica, a nivell social i mediambiental, tot aquest volum de consum generalitzat i, quan ho fem, ben poques vegades sabem per on tirar: On puc comprar roba lliure d'explotació laboral? O produïda prop de casa? On puc reparar electrodomèstics que se m'han espatllat? (i així evito comprar un aparell nou; sabíeu que per amortitzar el CO2 que costa produir un portàtil nou calen 81 anys d'ús d'un de vell, encara que aquest sigui menys eficient energèticament?), O millor encara, com els puc reparar jo mateix?... i això són només petits exemples del dia a dia.
La dada que us he donat sobre l'amortització del CO2 d'un portàtil nou l'he tret d'una revista, Opcions, que fa pocs vaig descobrir i que crec que és molt interessant, perquè aporta dades, informació i alternatives que sovint no sabem on trobar. Per exemple, en un dels seus números donen dades molt interessants de quant costa produir, en termes de quantitat d'aigua, uns texans: 5.000 litres (uns de sols!). O bé les males condicions laborals sota les quals han de treballar la gent de països com la Xina, Índia o Bangladesh per tal de produir-nos uns pantalons barats (o no tant barats, segons on comprem). O la quantitat de pesticides que es fan servir actualment en el cultiu de cotó... Un pot dir que saber tot això està molt bé però, com podem fer quelcom per canviar tot aquest panorama? Certament el consumidor va més perdut que un lloro en alta mar, que dic jo, quan es proposa comprar roba anomenada social i ambientalment justa, i a un preu assequible. Doncs bé, aquesta revista ens dóna un cop de mà i ens dóna tot un llistat de botigues properes o marques que treballen en aquest sentit, moltes de les quals a més produeixen al nostre país (i així de pas ajudem a no augmentar tant la llista d'aturats a casa nostra, que ja és prou grossa). I també ens ajuda a reflexionar: potser al final no ens cal tanta roba com la que creiem que ens cal? O bé puc viure sense aquell mp3 que m'ajuda a passar l'estona al tren? Tot i que costa ser conseqüent, pensar-hi i intentar-ho ja és un gran pas!
Un altre exemple interessant que hi he vist és que, a l'hora de comprar electrodomèstics, ens hem de fixar en el tipus de cargols (sí, sí, cargols de cargolar) que s'han fet servir per elaborar l'aparell, ja que algunes marques creen els seus propis cargols pels quals no hi ha tornavisos al mercat, de manera que ens costarà molt més obrir l'aparell per a reparar-lo. Aquest és el cas de la famosa Nespresso. Curiós, no? A mi m'ho ha semblat i crec que és un petita dada però prou important, perquè a més ens diu subtilment com funcionen certes marques...
Bé, aquest cop l'article no ha anat sobre coses de Rubí en concret, però he pensat que, tal com estan les coses, l'article era necessari i útil per als ciutadans i ciutadanes de Rubí. I animo a tots ells i elles a subscriure's a la revista. Primer de tot per què ajuda a conscienciar-nos i a informar-nos de com podem evolucionar cap a una economia i societat més sostenible que l'actual, social i ambientalment parlant, segona perquè ens ajuda a veure que hi ha opcions i que una altra forma de fer és possible (encara que ens costi sortir de la nostra rutina) i a més ens explica com fer-ho (la pràctica i no només la teoria). I tercera, perquè així donem suport a un tipus de projecte útil i necessari però que poques vegades és prou valorat.
Mireia Gascon, toxicòloga ambiental del CREAL i vinculada al moviment associatiu de Rubí.