Consumir més o consumir millor?

Montse Clemente

Una de les nostres activitats quotidianes és anar de compres, consumir. Ara per Nadal la cosa es torna més boja encara i en acabat festes, perquè no ens refredem amb el tema, ja tornem a tenir 'les rebaixes'. Però, ens plantegem alguna vegada si allò que anem a comprar realment ho necessitem? O bé comprem de manera compulsiva? No us ha passat mai que heu comprat alguna cosa que només fareu servir una vegada, quan teníeu l'opció, per exemple, d'haver-ho demanat prestat a un amic o a un familiar?

La nostra societat ens convida a acumular; la publicitat ens crea necessitats supèrflues. Es fa difícil resistir-se a crides de l'estil del 'tenim tot el que desitges i al 70% de descompte!' Sembla que tinguem un imant que ens empeny a anar als grans centres comercials i a sortir carregats de paquets i també amb els carrets  plens de menjar, part del qual malauradament, més d'una vegada, acaba sense ésser consumit, senyal inequívoc que comprem més del que realment requerim i que el 3x2 potser no era tan bon negoci.  

Des de fa temps, anteriorment a què comencés la crisi fins i tot, vaig adoptar el bon costum d'analitzar abans de decidir-me a fer una compra, de pensar coses tan bàsiques com veure si ja tinc a casa un producte semblant o bé quant em pot durar o quan el faré servir... és a dir, analitzar realment si necessito el que vaig a comprar i també, per què no, reflexiono sobre quant de temps trigo a guanyar el que em proposo desemborsar amb l'adquisició.  És una manera de donar un valor adequat a les coses.

Però penso que estem tan endins de la voràgine del consum que moltes vegades no anem més enllà. No n'hi ha prou d'ajustar-nos a consumir el que realment és indispensable, de consumir menys. Cal prendre consciència que ens urgeix un consum responsable amb el qual, a més d'elegir els productes en base al seu preu o utilitat, tinguem present també la qualitat en sentit ampli: des de l'impacte ambiental i social que tenen fins a la conducta de les empreses que els elaboren; plantejar-nos qüestions tan bàsiques com si allò que comprem està fet amb materials reciclables o informar-nos sobre qui i en quines condicions s'ha realitzat el producte.

I és que la nostra manera de consumir pot esdevenir una eina fonamental de pressió, de canvi social. Si apliquem un criteri més just, si modifiquem un mica els nostres hàbits de consum en una cosa tan senzilla i quotidiana com la d'anar a fer la compra i aconseguim que esdevingui una tendència, podem col.laborar a promoure que no tot s'hi valgui i donar valor al compliment de determinades garanties socials, laborals i mediambientals.  

Per això amb la meva família, especialment susceptible amb el tema del menjar, ens hem decidit aquest 2013 a fer un pas més i adoptar un compromís al respecte.  A Rubí tenim la sort de comptar amb GERMINAL (veure reportatge), una cooperativa amb prop de 15 anys de funcionament  a la nostra ciutat que es basa en el consum de productes locals i de temporada, ecològics i de comerç just, on els membres tenen un tracte directe amb el productor, sense intermediaris. El seu lema: en una societat on hem fet del consum la nostra forma de viure, un model induït pel poder econòmic i financer, creure precisament que la transformació dels nostres hàbits de consum ens porta a viure millor, de manera més sostenible.

Quan explico el nostre propòsit la primera pregunta que em fa la gent és si paguem més o paguem menys... Si bé, d'una banda, és cert que es pot obtenir una millora de preu en el producte ecològic respecte al que es troba al mercat, de l'altra, l'objectiu de fons és aconseguir un preu més just també per als productors. Aleshores jo contesto: pago millor!

Montse Clemente, traductora i intèrpret.