Regeneració democràtica sense populisme

Víctor Puig, regidor de CiU

La mal anomenada classe política ha estat incapaç d'aturar un procés de desprestigi, d'allunyament, decepció i desconfiança dels ciutadans envers la política institucional. És feina dels partits tradicionals -si volen- donar resposta a aquesta voluntat de regeneració democràtica a través d'una bona política que li retorni el prestigi perdut. La ciutadania exigeix reformes profundes en la manera de fer política. És absolutament necessari que així sigui. Però les exigències s'han de fer des del rigor i no des de la crítica indiscriminada que, segurament des de la bona fe, pot acabar afeblint allò que volem redefinir. Per això crec que per regenerar la política hem de fugir dels tòpics que ens apropen més al populisme i a la demagògia que no pas a l'enfortiment de la cosa pública.

En parlo perquè determinades opcions polítiques fan propostes basades en alguns tòpics que, a parer meu, justament furguen en la ferida de la desafecció política. 'Els polítics cobren massa, se'ls han d'abaixar els sous. Cal reduir les estructures i els recursos que reben els grups municipals. Sobren alts càrrecs'. A priori aquestes afirmacions poden sonar bé, però serien útils al fi que persegueixen? Personalment poso en dubte l'eficàcia i el rigor d'aquests plantejaments.

Si volem un bon funcionament del sistema democràtic cal que l'oposició pugui controlar l'acció de l'equip de govern. Per tenir uns estàndards adequats de transparència, control i qualitat democràtica cal que tant el govern com l'oposició disposin dels instruments necessaris per donar un bon servei als ciutadans. Aquests instruments són els recursos humans i tècnics de què disposen els grups municipals que componen la corporació local. Aquests són instruments que no s'han d'entendre al servei dels partits sinó que són els que poden garantir la qualitat del servei a la ciutadania. Perquè quan un ciutadà s'adreça a un grup municipal, encara que aquest no estigui al govern, també s'està adreçant a l'ddministració.

Les gravíssimes repercussions socials de l'elevat atur al nostre país fan d'aquesta qüestió un subjecte delicat, sens dubte. Però govern i oposició requereixen una mínima estructura de funcionament. Que un portaveu amb dedicació exclusiva -és a dir, 100% dedicat a la feina com a representant públic electe- amb la responsabilitat i importancia que això comporta, cobri uns 2.000 euros al mes; i que els grups disposin d'un assessor a mitja jornada amb un sou que no arriba als 800 euros,no és tampoc una estructura desmesurada ni sobrera. Si els representants electes no tenen uns mínims recursos per donar resposta a les diferents problemàtiques que els propis ciutadans els plantegen estarem afeblint la capacitat de les nostres institucions per representar-nos correctament.

Per això hem de ser capaços d'introduir totes aquelles mesures de transparència i control que puguin, progressivament, retornar la credibilitat a la política. Però si ens ho carreguem tot sense analitzar-ne les conseqüències potser enlloc de regenerar la nostra democràcia, només l'estarem afeblint.

Víctor Puig, regidor de CiU.