Per un ús ciutadà dels buits urbans

Ismael Blanco i Raül de Castro

L'esclat de la bombolla immobiliària ha deixat seqüeles evidents en la morfologia de les nostres ciutats. Són cicatrius que es manifesten de diferents maneres: solars buits, edificis a mig construir, edificis acabats sense ús (públics i privats), geografies urbanes indeterminades. Totes aquestes modalitats de buits urbans les trobem també a Rubí. Són espais que han acabat configurant una realitat molt diferent de la prevista quan les grues perfilaven l'skyline de la nostra ciutat, espais condemnats a una degradació progressiva que a la llarga poden ser font de problemes.

L'urbanisme conservador mira aquests espais només des de la perspectiva del risc. Accepta aquests espais-residu sense vida com el resultat inevitable de la fi d'una etapa i, conscient dels riscos que suposen per a la seguretat i la salubritat, proposa com a única solució emmurallar-los i tapiar-los, fent-los inaccessibles a la ciutadania. A més a més de conservador, aquest urbanisme té un punt d'ingenuïtat, perquè tendeix a pensar que estem davant d'un problema conjuntural, la solució del qual apareixerà de manera espontània quan recuperem els ritmes de creixement del passat.

Hi ha una manera alternativa d'afrontar aquest problema, que neix de la consciència que estem instal·lats en una crisi estructural, una crisi de la qual no en podrem sortir repetint les velles fórmules de creixement pròpies de la bombolla immobiliària. Els buits urbans no són només una amenaça per a la seguretat i la salut pública. Són, també, una oportunitat per a experimentar amb fórmules innovadores de micro-urbanisme participatiu.

Els horts urbans són un dels exemples més coneguts de reconversió i reapropiació ciutadana d'aquest tipus d'espais. En països com Canadà, Nova Zelanda o els Estats Units, l'anomenat community gardening ha estat històricament valorat pels seus efectes de dignificació de l'espai urbà, per la seva capacitat d'estimular relacions socials cooperatives i, fins i tot, per reforçar l'autosuficiència alimentària de les comunitats (més informació). Un exemple més proper el trobem a la població veïna de Terrassa, on les entitats Cooperativa de Consum Responsable de l'Ateneu Candela i el Grup per la Protecció dels Espais Naturals A Terrassa han promogut el projecte Plantem-nos!, una xarxa d'horts urbans avui en expansió.

Més enllà dels horts urbans, però, el ventall de possibilitats és amplíssim: els buits urbans se'ns presenten com una oportunitat per disposar de nous espais d'ús ciutadà, on desenvolupar-hi activitats esportives, socials, infantils, culturals, artístiques, etc. El projecte El Jardín de la Inocencia de Còrdova, per exemple, tot i no estar pensat específicament pels buits urbans, ens indica el potencial d'aquest tipus d'espais per a la creació artística.Projectes com Esto no es un Solar a Saragossa o Ocupación y Ordenación Temporal de Solares de Sevilla ens mostren moltes altres possibilitats, com els parcs infantils o la instal·lació de mobiliari esportiu (porteries, cistelles de bàsquet, taules de ping-pong, skateparks...). A Barcelona, està a punt de tancar-se el període per a la presentació de propostes ciutadanes per a l'utilització d'espais buits de titularitat municipal, en el marc de l'anomenat Pla Buits. Algunes webs recullen nombroses iniciatives que exemplifiquen diverses maneres de reaprofitar els espais urbans en desús. A més a més de ser propostes participatives, totes tenen en comú el fet de ser low-cost.  

Té sentit plantejar aquest tipus d'iniciatives en una ciutat com Rubí? El repte ens interpel·la a tots, a la ciutadania i a l'Ajuntament. La ciutadania ha d'exercir pressió sobre les institucions per permetre un aprofitament ciutadà dels buits urbans, ha de proposar solucions creatives i ha de corresponsabilitzar-se en la implementació, la gestió i la sostenibilitat d'aquestes solucions. Però l'Ajuntament també pot i ha de jugar funcions importants, com ajudar a dibuixar un mapa de buits urbans a la ciutat, oferir cobertura legal a aquest tipus d'actuacions en les ordenances municipals, impulsar processos participatius pel reaprofitament d'espais i equipaments de titularitat municipal, incentivar i negociar amb els propietaris privats la cessió temporal de l'ús dels solars, etc.

La necessitat d'espais per a desenvolupar activitats no lucratives en benefici de la comunitat és avui tant o més gran que en el context pre-crisi. Aquesta necessitat és més peremptòria encara en una ciutat densa com Rubí, històricament poc generosa pel que fa a la disponibilitat d'espai públic. Els espais buits són un problema, però també una oportunitat. Ens hi posem?

Ismael Blanco, politòleg, i Raül de Castro, arquitecte.