El que cal fer

Pep Barceló

En aquests moments de la història del nostre país no tenim una administració que vetlli esmeradament per l'ensenyament i, per tant, pel futur de Catalunya. Malgrat això, els professionals del sector i molta gent per a la qual l'educació és fonamental, sí saben el que cal fer i ho fan. La nostra ciutat és, avui, un exemple d'això que cal fer.

La entitat rubinenca Rubí Solidari ha aconseguit dur a la nostra ciutat, i que es faci, el projecte Teixint Xarxes, de la Universitat de la Pau (veure reportatge de Rubitv.cat). Aquest projecte és una iniciativa d'educació per a la pau i la solidaritat que es va iniciar l'any 2004-2005 amb la voluntat d'arribar a la població més jove, especialment als i les alumnes de l'ESO, perquè aquestes i aquests tinguin una visió del món des d'una perspectiva oberta i crítica. Fet per als centres educatius secundària, però susceptible d'utilitzar-se en altres àmbits.

En el projecte es fan set sessions amb el jovent, en les quals, i a través de petites dinàmiques, es plantegen diferents temes per tal que participin i reflexionin sobre la pau, la convivència i el respecte. Les sessions es fan en hores de classe amb la participació del tutor/a i dos educadors/es de la Universitat. En aquestes sessions es proposen temàtiques com la pau, la societat i el consum, les desigualtats, els conflictes, la  globalització, la interculturalitat, els drets humans o la música.

Els objectius són fer reflexionar sobre els conceptes dels quals es parla; aprendre a valorar la solidaritat, la generositat i el fet de compartir; conèixer les conseqüències de l'excés de consum en les desigualtats entre els pobles; saber de les desigualtats i les situacions d'injustícia al món. Igualment es pretén que les i els joves potenciïn la seva empatia; el saber escoltar i expressar les seves necessitats; saber arribar al consens amb altres i resoldre els conflictes de manera pacífica. I, finalment, per aprendre a conviure, saber trobar solucions positives i possibles per a tot; tenir esperit cooperatiu; identificar les diferents cultures que conviuen a la nostra ciutat; conèixer el passat migratori de la nostra família; posar en primer lloc el respecte, la convivència i el que pertanyen a una mateixa comunitat.

Esperem veure el resultat d'aquest projecte en els centres on ha començat. En qualsevol cas alegrem-nos que s'hagi posat en marxa i celebrem que a la nostra ciutat hi hagi qui valora la educació de la ciutadania, sobretot dels adults del futur.

L'ensenyament no pot ser únicament per a les competències necessàries per al futur professional de les persones, ho ha de ser també per al futur de les persones com a tal i per al futur de la societat. La cohesió social, la convivència, sentir-nos que pertanyem a un país i que tenim les mateixes oportunitats que els altres són valors que es van creant amb el dia a dia i que comencen a créixer dins nostre des de ven petits. Per això, l'escola i l'institut són un bon lloc on cal començar a fer-ho. Per tant, coneixements sí, però també bones ciutadanes i bons ciutadans.

El paper que ha tingut l'ensenyament en l'avenç social del país, sobretot en el present període democràtic, ha estat important (normalització lingüística, construcció de la identitat nacional...), però fonamental ha estat el seu paper contribuint a anivellar les diferències socials d'origen i formar un jovent per a la democràcia. Hem de seguir i Rubí ho fa.

Gràcies Rubí Solidari, gràcies Universitat, gràcies professorat dels centres.  

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.