De l'habitatge digne a la dació en pagament retroactiva

Carlos Àguila

L'any 2006 esclatava el moviment V de Vivienda davant l'especulació immobiliària que estava impossibilitant l'accés a l'habitatge a una majoria de la gent, amb crits com 'qué pasa, qué pasa, que no tenemos casa', sortia a la llum el desastre social que havia impulsat el 'milagro económico' del Partit Popular, és a dir, el que popularment s'anomena la bombolla immobiliària creada arran de la liberalització del sól feta pel govern d'Aznar i el seu ministre estrella, Rodrigo Rato. El PSOE, CiU i les entitats financeres van continuar inflant aquesta bombolla amb el foment de la compra, les hipoteques amb clàusules abusives, taxacions desorbitades i deixant un parc públic i privat de lloguer petit, inflat i desprotegit. Això va implicar que el preu de l'habitatge a Rubí es doblés del 2003 al 2008, mentre els salaris es mantenien o fins i tot disminuien. 

Molts dels que vam formar part del moviment pel dret a l'habitatge vam acabar en diferents moviments socials com el 15-M, la PAH, CSO o, en el meu cas, com a regidor d'ICV-EUiA. A Rubí, des de 2003 es va aturar la política d'habitatge amb una absència, similar a l'absència de polítiques d'habitatges practicades per CiU els 23 anys de pujolisme o a l'actualitat. Això, va implicar no poder aprofitar els recursos que donava la Generalitat del tripartit, que va impulsar per primera vegada programes socials de lloguer d'habitatges com la mediació i la cessió, que rebaixaven el preu entre un 20 i 30% i que a Catalunya són més de 9.000 habitatges de lloguer. Lamentablement, insuficient per aturar la devastadora especulació. 

Durant els quatre anys que vaig estar a l'Ajuntament com a regidor, vam presentar al 2008, 2009, 2010 i 2011 propostes com: crear cens d'habitatges buits, cessió d'habitatges de bancs i caixes, penalització als habitatges buits, crear un Pla local d'Habitatge, canviar els límits màxims per evitar que el preu de públic superi el preu de mercat, crear una xarxa de lloguer social, crear un registre únic de sol·licitants, assessorar a les víctimes de mobbing immobiliari... i altres propostes que en molts casos defensaven també els moviments pel dret a l'habitatge. Totes aquestes propostes van acabar topant amb amb l'oposició de PSC, PP i CiU.

Dos anys més tard, ens trobem no només amb l'absència de política d'habitatge tant a Madrid com a Catalunya, sinó, una altra vegada, amb els moviments socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb la seva representant, l'Ada Colau, defensant una Iniciativa Legislativa Popular amb 1.000.000 de signatures al darrere demanant la dació en pagament retroactiva. On hem arribat! Només demanen no tenir deutes que hipotequin la vida de les persones un cop has perdut el teu habitatge! Un cop més ens trobem davant els mateixos bloquejant el dret a l'habitatge: PP, CiU i PSOE, defensant els interessos de les entitats financeres que ens han portat aquesta estafa, també anomenada crisi. No puc més que donar tot el meu suport a l'Ada Colau i els activistes de la PAH, la seva, la nostra demanda és més que justa, és necessària.  

Carlos Àguila.