Memòria i república

Vicenç Rizo

Sembla ser, o diuen, que una de les facultats que es van perdent amb els anys és la memòria, per això cal fer exercicis individuals i/o col·lectius per tal de no oblidar.

Gràcies a la memòria tinc records de quan era petit i el meu pare em cantava A las barricadas i La Internacional. Ell, en no ser nascut a Catalunya -va arribar a Barcelona a l'any 1929- no tenia molt interioritzat l'himne d'Els Segadors. En especial, recordo quan ell m'explicava l'alegria que bullia a tots els carrers i places de l'estat aquell dimarts  14 d'abril del 1931, quan es va proclamar la 2a República. També em va explicar, perquè ell hi va ser, com es va proclamar Francesc Macià l'Estat Català a la la plaça Sant Jaume. S'obria una finestra amb l'entrada d'aire fresc i l'esperança de tot un poble.

A Rubí, segur que encara molts recorden, perquè ho van viure o perquè els hi van explicar els seus pares, el que va significar el Centre Democràtic i Republicà, un punt de trobada del poble i per al poble, a on hi havia activitat política, però també grups de teatre, cant coral, escacs, esperanto, i un llarg, etc.

En aquells anys jo no entenia molt bé que era allò de 'la República'. Després, escoltant a uns i llegint alguns llibres ja vaig tenir molt clar que jo també era republicà. Vaig entendre que les nacions són una comunitat de persones que conviuen en un mateix territori, volen compartir lliurement i decidir al seu futur; mentre que els estats es van crear amb la força de la sang i els capricis del semen. La sang de molts i el semen d'uns pocs.

Si ens atenem a l'origen de la paraula república, aquesta ve del llatí, 'res pública', és a dir, la cosa publica. Té a veure amb tot el que no és privat, però també amb uns valors.  

El pensament republicà, doncs, gira al voltant d'una societat organitzada, segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d'interessos. D'aquesta manera, l'ètica dels ciutadans és fonamental per a la mateixa existència de la república. Els ciutadans i ciutadanes han d'entendre que el propi interès forma part del bé comú. Només així arrelarà el sentiment de resistència contra la supèrbia i l'arrogància. Així és com l'amor a la nació, al país, esdevenen l'essència de la república, perquè implica el compromís dels ciutadans i ciutadanes amb les institucions que li garanteixen la seva llibertat. En altres paraules, la nació i el país esdevenen sinònims de república, ja que s'identifica amb la lliure república, on solament viuen ciutadans i ciutadanes lliures i iguals.

Com a principis bàsics de la República podríem definir els següents: participació: els ciutadans, que ja no són súbdits, han de participar i deliberar sobre tots els afers que afectin a la societat; llibertat: una conquesta irrenunciable; igualtat davant de la llei; fraternitat i solidaritat, com oposició a l'individualisme; defensa de la gestió pública, en espais públics de participació ciutadana i per una economia al servei de les persones i no a l'inrevés; laicitat, la religió pertany al espai privat; racionalitat i austeritat, front a la societat de consum, una societat conscient dels límits que imposa l'equilibri ecológic i un medi ambient sostenible.

L'allau d'abusos que estem patint per part d'un govern infestat d'hereus franquistes, remarca i reforça l'actualitat dels valors republicans. Per això no podem deixar passar el dia 14 d'abril, dia de la República, que molts catalans i espanyols celebrem, sense fer una crida per a proclamar la vigència dels valors republicans que, com està passant ara mateix, la dreta avara, insolidària i retrògrada va atropellar en aquell funest 18 de juliol del 1936.

República no és, només, canviar una institució anacrònica i obsoleta, com la monarquia, i ara més que mai, per una institució republicana moderna, filla de la democràcia, amb un Parlament representatiu d'un poble sobirà regit per una Constitució. La història ha fet que per als catalans i espanyols República signifiqués justícia, llibertat, solidaritat i dignitat. Justícia que permeti viure honestament, que persegueixi i castigui al deshonest, al corrupte i al lladre i protegeixi als dèbils front als forts. Llibertat per poder expressar-se, reunir-se i exercir els drets polítics lliurement, sense por a represàlies o a perdre el treball. Solidaritat per evitar arbitrarietats capritxoses, abusos i l'explotació injusta dels homes per els homes, permetent que tots tinguin les mateixes oportunitats. I dignitat per no xafar ni deixar-se xafar per ningú, per no reconèixer privilegis de bressol.
 
En un moment en el que la justícia maltracta al dèbil, els desnonaments en són un exemple molt actual, atemoreix al descontent i permet que els delinqüents passegin lliurement pel carrer. Quan l'executiu i les forces de l'ordre amenacen greument la llibertat i les bases de la democràcia. Quan l'avarícia dels poderosos ha fet pols el consens que permetia la cohesió social, i quan la dignitat desapareix víctima de la precarietat o la inexistència d'un treball per poder alimentar la família, cal reivindicar, exigir i lluitar amb més força per recuperar aquests valors republicans que ens escamotegen, que ens estan furtant davant dels nassos, marejant-nos amb jocs de mans com els entabanadors de les rambles enganyen als incauts.

El que no van ser capaços d'eliminar tres anys de guerra despietada ni 40 anys de dictadura ha sigut neutralitzat i suprimit per una transició claudicant.

La violència de l'oligarquia, amb el suport de l'exèrcit, l'església i els poders econòmics, van acabar amb la 2a República per recuperar els seus privilegis i per poder continuar amb l'explotació de la societat treballadora, però no van poder acabar amb les idees de progrés, llibertat, justícia i solidaritat ciutadana. L'acomodament ens ha fet baixar la guàrdia i afeblir les idees republicanes que ens mantenia vençuts per la força de les armes, però victoriosos amb la dignitat que dona compartir valors universals de justícia social.

El sistema capitalista que ens ofega, fa prendre a moltes capes de la societat actituts conservadores, per no perdre la feina, per poder arribar a finals de mes, per poder pagar la hipoteca. Tot plegat complica els canvis hi fa que hi hagi poc o cap interés per unir-se, per organitzar-se. La televisió, el futbol i la publicitat són les noves drogues que porten a la societat cap a una apatia total. Entrant en el terreny de les coses concretes, cal recordar els avenços socials i democrátics que va portar la 2a República en poc més de cinc anys, com per exemple:

- Democràcia plena. La primera conseqüencia de la República va ser convertir els subdits en ciutadans i ciutadanes de ple dret, amb capacitat per elegir tots els càrrecs públics de l'Estat, inclòs el cap d'estat (abans el rei).

- Vot de la dona. Per primera vegada a l'Estat la dona podia exercir al seu dret a votar.

- Pau. L'article 6è de la constitució republicana diu clarament que es renuncia a la guerra com a instrument de política de l'estat.

- Matrimoni civil, divorci i dret a l'avortament. Van ser uns avenços importants.

- Reforma militar. L'exèrcit estava sobredimensionat i es va fer una gran neteja fent passar a la reserva un gran nombre d'alts càrrecs militars.

- Un gran impuls a la cultura i a l'ensenyament. Fent una aposta molt decidida en pro de la cultura, la investigació científica i les institucions educatives. Per exemple, es van posar les bases del que més tard seria la Formació Professional, i va donar una bona empenta a l'educació per adults.

- Laïcisme. L'Estat es declara laic. L'article tercer de la Constitució Republicana manifesta clarament que l'Estat no te religió oficial. Un estat laic permet i dóna protecció a la llibertat individual per exercir qualsevol creença, o cap, però l'Estat no manifesta afinitat per cap religió concreta.

- Estatuts d'Autonomia. Durant la 2a República es van endegar els procesos dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i el País Basc. Després paulatinament Galícia, Balears i Aragó van començar a tramitar llurs estatuts. De tota manera cal recordar que aquests procesos d'autogovern es van suspendre durant  l'anomenat bienni negre (1933-1935), quan al govern republicà majoria conservadora (A. Lerroux i companyia, entre ells en Joaquin Chapaprieta -un oncle de la meva mare-). Ho sento, jo no vaig triar als meus avantpassats.

Si som capaços de recuperar aquests valors republicans estarem en el bon camí per frenar les envestides neoliberals que pretenen fer-nos retrocedir al segle XIX. La democràcia ens ho permet, només cal utilitzar els canals adients per passar a l'acció i cridar amb força: PROU!!, abans que sigui massa tard.

Cal no oblidar per no caure en els mateixos errors, i per aquesta raó aquest mes d'abril l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubi Neus Català, conjuntament amb altres entitats, organitza un seguit d'activitats amb motiu del 82è aniversari de la II República.

Vicenç Rizo, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.