Maria Rusiñol: 'Hem vingut a aquest món a estimar i a ajudar-nos'
La infermera explica que 'posar una injecció costava 3 pessetes' però que si el malalt no podia pagar-la, hi anava de franc
La Regidoria d'Identitat i Projecció Exterior i Rubitv.cat us ofereixen la segona entrega de la sèrie d'entrevistes del projecte Rubí. Una vida d'història. En aquest cas, la protagonista és Maria Rusiñol, coneguda per la seva tasca com a infermera durant dècades.
Durant l'entrevista, feta pel periodista rubinenc Jordi Margarit, Rusiñol parla de com era la professió d'infermera quan era jove i explica que el cost d'una injecció era de 3 pessetes. Sobre la seva vocació per la infermeria, Rusiñol assegura que 'salvar vides provoca alegria, la satisfacció interior del deure complert, de fer les coses amb tot el cor i l'ànima'.
Rusiñol, que actualment té 89 anys, entén la jubilació com un nou estadi de suport a la comunitat i explica que actualment fa venes amb punt de mitja. La rubinenca, que mai es va casar, diu que no s'ho ha plantejat mai perquè 'amb una família no n'hagués tingut prou'. I afegeix: 'Necessito estimar més'.
RUBITV.CAT
Comentaris

el Bon Jan
Un exemple com a persona i com a cristiana.
Té infinitament més qualitat humana la Maria que qualsevol "pelandenga"
d'aquests que només volen sortir a la foto i es creuen importants.
La Maria és de les poques persones realment importants de Rubí.
Un petó Maria.

Mercè
Aquestes entrevistes han estat un gran encert

Antònia
Recordo molt bé quan venia a casa, al carrer Cervantes, aquelles caixes metàl.liques plenes d'agulles (llavors no hi havia xeringues d'un sol ús),fins i tot com era el seu bolso... i veure-la circul.lar per Rubí amb el seu 600. A mi me'n havia posat moltes d'injeccions de penicil.lina, doncs patia molt sovint d'angines.
Ha estat una entrevista molt emotiva. M'en alegro molt de veure't tan aixerida Maria. Una abraçada.

Nuria
Madre mia, cuantos recuerdos estoy viviendo, cada vez que la Maria, me tuvo que poner alguna inyección (que me daban pánico) conseguia serenarme con su bendita paciencia, gracias Maria, que dios te bendiga, petons.

Mercè
una entrevista molt emotiva

Txell
La senyora Maria ens havia punxat als meus germans i a mi. Ens feia una mica de por.. jejejeje
Me n'alegro de veure-la tant bé.
Guapa!

Maria
Una gran dona