Josep Rovira i Canals

Eduard Puigventós

Encara que desconegut per una part significativa de rubinencs, Josep Rovira és, sens dubte, un dels personatges més universals que ha aportat la ciutat, amb una vida realment apassionant. Fill del primer alcalde republicà que tingué l'aleshores vila, Rovira aprengué l'ofici de paleta, que també desenvolupava son pare. De caràcter inquiet, la seva vida canvià per complet quan, el 1922, amb 20 anys, fugí a la Catalunya Nord per evitar ser enviat a la guerra del Marroc; recordem que, només un any abans, les tropes espanyoles havien estat derrotades i humiliades pels rifenys en el conegut com Desastre d'Annual, que havia causat milers de morts i ferits.

A la Catalunya sota administració francesa, doncs, conegué a Francesc Macià, futur president de la Generalitat republicana. Encisat per la personalitat de l'Avi, s'uní a Estat Català i participà activament en l'intent d'invasió de Catalunya, el 1926, conegut com el 'Complot de Prats de Molló', essent el responsable de l'organització militar de l'Exèrcit de Catalunya, i, en el cas d'haver sortit bé, de dirigir la columna que havia d'ocupar Olot. Detingut, jutjat i condemnat, fou expulsat a Bèlgica, i d'allà es traslladà a Mèxic i a Guatemala, on participà de la lluita guerrillera.

Tornà a Catalunya el 1931, però desencisat per la manca de fermesa de Macià en la consecució d'un estat propi per a Catalunya, fundà el Partit Català Proletari amb Jaume Compte, d'inspiració marxista i revolucionària, essent el candidat d'aquesta formació per Barcelona les eleccions de 1932. Tanmateix, el 1933 efectuà un gir ideològic que el portà a militar al Bloc Obrer i Camperol, d'on esdevingué cap militar del partit en l'Aliança Obrera quan s'esdevingueren els Fets d'Octubre de 1934. El 1935, tot i una certa recança inicial per una manca de catalanisme, donà suport a la integració del BOC al recent Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
Amb l'esclat de la Guerra Civil, combaté els militars a Barcelona i fou nomenat representant del partit al Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Tanmateix, la seva energia la consagrà a l'organització de la Columna Lenin, posterior 29ª Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, que prengué part decididament als combats del front aragonès. Per aquest motiu, molts rubinencs triaren aquesta unitat per ser-hi destinats, atès que Rovira n'era el cap.

A conseqüència de la il·legalització del POUM a partir dels Fets de Maig, tot obeint una estratègia repressiva del PSUC i els soviètics, Rovira fou empresonat a València i jutjat per un tribunal sota l'acusació d'espionatge i alta traïció. Tancat a Barcelona fins el mateix dia de l'ocupació franquista de la ciutat, el 26 de gener de 1939, fou alliberat i fugí a França, on col·laborà activament en la resistència contra els nazis. De fet, és molt reconeguda la tasca que el seu grup de la Resistència, anomenat Martín, efectuà en facilitar el pas a Catalunya a través dels Pirineus de jueus, desertors, i militars aliats que fugien dels alemanys i les autoritats col·laboracionistes franceses. Arran de la seva intensa activitat, la seva parella, la barcelonina Maria Manonelles - inspiradora d'una de les milicianes de la pel·lícula Tierra y Libertad -, estigué un temps amagada a Rubí, suposem que amb la família del seu home.

Mantenint la idea d'un socialisme al costat de les aspiracions de Catalunya, i partidari de la col·laboració amb d'altres formacions, impulsà la creació del Moviment Socialista de Catalunya, al qual va pertànyer fins a la seva mort, el 1968, a Boulouge-sur-Seine, població a la vora de París. Fou enterrat, tanmateix, a Rubí, on reposa també la seva dona, morta a França el 2004.

L'any 1978, dos ex companys seus, Josep Coll i Josep Pané, li dedicaren el llibre Josep Rovira: una vida al servei de Catalunya.

Eduard Puigventós, historiador.