La rància LOMCE

Pep Barceló

Llegint l'avantprojecte de la LOMCE es té la certesa que els seus redactors no tenen cap escrúpol ni cap pudor perquè es vegi el seu pensament autoritari i ranci, ni el seu economicisme materialista i salvatge. No els importa el funcionament participatiu i col·laborador en els centres educatius, ni la segregació de l'alumnat ni l'ascens social dels més desafavorits. Però si els importa la utilització del currículum per a l'adoctrinament sectari, la relegació del català a llengua subsidiària i/o marginal, el control de les matèries a impartir, avaluacions, privatitzar serveis i docència, els rànquings entre centres, mantenir i ampliar privilegis o retallar la despesa en educació.

En el seu articulat podem trobar fets que ens fan retrocedir fins la 'Ley general de Educación' de 1970, promulgada durant la dictadura franquista i vigent fins la LOGSE de 1990. És el cas de la religió catòlica que tindrà el mateix tractament que qualsevol altra matèria i, per tant, contarà per la nota mitja, contarà per a les beques i contarà per a la repetició de cursos. 'Religió' es podrà fer a la vegada que es fa la de 'Valores Sociales' que vol substituir a l'actual 'Educación para la ciudadania'.

El seu ranci perfum es perceptible quan es veu la seva paranoia centralitzadora i controladora: el govern central fixarà els continguts de les matèries troncal; fixarà objectius i criteris d'avaluació; fixarà revàlides, avaluacions externes de l'alumnat.... i, se'ls va la mà, segregant a l'alumnat amb exàmens i proves eliminatòries que tallen la progressió possible de l'alumnat i aprofundeixen les divisions que puguin existir pel seu origen econòmic-social. És fàcil que els resultats s'utilitzin per fer classificacions de centres, cosa que l'actual llei prohibeix expressament perquè deteriora el sistema en el seu conjunt.

El súmmum del despropòsit el podem veure en el blindatge de les subvencions als centres que imparteixen educació diferenciada per sexes, acabant amb la preeminència legal de l'escola pública sobre la concertada o imposant a la Generalitat de Catalunya el pagament de les classes en castellà en centres privats (dels nostres impostos!!).

De màxima gravetat és que la LOMCE acaba amb la capacitat de decisió dels pares i mares, i del professorat, a l'hora d'escollir les direccions, a l'hora de decidir sobre els pressupostos, a l'hora de decidir sobre els projectes educatius o els processos d'admissió d'alumnat, a més, les direccions podran exigir perfils per al professorat que vagin al centre i vetar a candidats. Els consells escolars perden tota la seva capacitat de decisió i, per tant, el seu motiu d'existir.

Ara, això sí, s'uneix a la tendència general europea de sotmetre l'educació als postulats mercantilistes i homogeneïtzadors preconitzats per aquells que volen limitar la intervenció de l'estat en els afers jurídics i econòmics; que volen introduir continguts i valors com l'emprenedoria i la competitivitat; que volen unes competències bàsiques per a l'alumnat destinats a empobrir el seu coneixements; que volen la introducció de pràctiques empresarials en la gestió dels centres educatius; que volen la degradació de les condicions de treball del professorat. És bo que tothom ho sàpiga.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.