
L'Andreu no hi serà
Dani Pernas
Aquest cap de setmana vinent, tal com hem vist al banner publicitari de Rubitv.cat, se celebra la 32a edició del Convisport, al col·legi Maristes Rubí, torneig que ha arrelat amb força a la nostra ciutat i del que me'n sento emocionalment molt proper, ja que hi he estat participant des de la primera edició i al llarg d'aproximadament 22 anys d'una manera o d'una altra.
Fa dies que tenia aquest article pendent d'escriure, i fa dies que estava pensant en aportar una foto molt especial, la de la inauguració del 1r Convisport, on un grup de nens vam portar un rètol subjectant cadascú una lletra de Convisport, fent una cercavila pel centre de Rubí fins l'Ajuntament, on ens va rebre l'alcalde d'aleshores, en Miquel Llugany. Bé, aquesta foto, per sorpresa meva va ser publicada al Diari de Rubí. Suposo que molts de vosaltres coneixeu el Convisport, que fins i tot, molts de vosaltres us hi haureu apropat, i fins i tot, alguns, poc o molt, hi heu col·laborat i participat d'una manera o altra... però no vull deixar escapar l'oportunitat de parlar-vos dels orígens, de la gènesi, dels valors i del perquè es va engegar un torneig, o més ben dit, més que un torneig com el Convisport.
El Convisport va néixer d'una persona avançada a la seva època, un treballador infatigable, un germà marista que vivia per fer feliç a qui s'apropava a ell, i que era un boig de l'esport, interpretant aquest com un camí inel·ludible per a l'educació integral dels infants. Des dels seus inicis, i tal com resa el seu nom, Convisport va ser creat com una integració de la convivència i l'esport, i havia de ser un projecte gran tant pel que fa a les proporcions, com en els valors que desprenia el propi nom, i per això, des del primer moment, es va convidar a equips de fora de Catalunya amb la condició que els jugadors dels equips que vinguessin s'allotjarien a casa dels nens rubinencs, per propiciar l'intercanvi de cultures, llengües, i demés.? En els meus anys d'esportista a Maristes, van passar per casa, nens d'arreu de l'estat Espanyol, i de la resta d'Europa, a recordar, Saragossa, Bilbao, València, Logronyo, Itàlia, Bèlgica, França, i no sé si me n'oblido d'algun altre, amb un enriquiment mutu a nivell de coneixements, cultures, llengües, fins i tot, de religions. Aquests valors estan per sobre fins i tot de l'esport. Aquest és el fet diferencial, aquest és el gran valor, aquesta és la riquesa d'un torneig com el Convisport.
En els temps que corren i que estem vivint, on la intolerància està, llastimosament, a l'ordre del dia, tant a Catalunya i com ens veuen des d'Espanya, com a nivell mundial amb l'odi entre religions, aniria bé que tothom prengués model de la idea del germà Manel, aquell germà, quasi visionari, que un bon dia, va fundar un torneig on la integració de convivència i esport ens fes més bons a tots els que hi participéssim, un exemple de pensament positiu i de valors. Convisport, però, no seria res sense la gent que hi ha/hem estat i que ho ha fet possible. La meva admiració als que des del primer any, i ja en són 32, hi han passat i hi han posat el seu gra de sorra.
Aquest any, segur que el Convisport tornarà a ser un èxit, segur que els nens que vinguin s'ho passaran molt bé amb els d'aquí, i de ben segur que la gent de Maristes hi tornen a ser, i no deixen de posar-hi tot l'esforç del que són capaços, muntant tanques, pintant, organitzant, jugant, fent actes, portant el cronòmetre, estant al bar, ajudant en el que faci falta, i fins i tot, segur que hi haurà un animador que despertarà a tothom per megafonia amb un 'Bon dia!' quan tothom té encara les lleganyes als ulls, però aquest, no serà el mateix, no serà l'Andreu, aquella persona que sempre tenia un somriure per a tothom, que es multiplicava per ajudar a qui fos, que desprenia bon humor, i bon rotllo pel micro durant tot el dia. Maria Lluïsa, Marta, Enric, Núria... Aquest any, l'Andreu no hi serà, la seva veu ja s'ha apagat, el meu record per ell i la seva família.
Bon Convisport 2013!
Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.
Comentaris

otto
Ese peazo de Dani!. El temps va passant i van canviant els protagonistes. Avui comença un altre convisport i esperem que la llavor que es va plantar ara fa 32 anys segueixi creixent. Gent com l'Andreu i la Lluissa han fet possible que en moments difícils, aquesta planteta no deixès de trobar la llum.
Una forta abraçada a tots

Xa vier Aguilà
Hola Dani, un bon record. Allí estarem com sempre any darrere any y gracies per article.

Enric Escudé
Moltes gracies Dani. Un detall molt maco. Espero que aquest any ho passeu molt be també, el meu pare i serà d'una manera o altre.

Núria Escudé
Moltes gràcies Dani. Ens has emocionat a tots. Un peto.

Lídia Calvet
M'ha emocionat el teu article. Espero veure't per les pistes

Mª Lluïsa Escolà
Hola Dani, moltiiisimes gràcies per les tevés paraules, una abraçada