Potser la Meritxell té raó

Pep Barceló

Meritxell és una mestra companya de feina d'aquelles que no decau mai, transpira força malgrat el seu semblant sigui dolç i delicat. Però fa uns dies que treu fum pels queixals.

Una tarda conversàvem sobre com nous valors i conceptes que sorgeixen a la societat van entrant a l'escola, però com alguns d'ells es volen fer entrar a l'escola i no es veu l'objectiu bondadós. En la conversa jo intentava treure ferro, però ella es mostrava molt ferma en les seves opinions:

Que no, que no Pep!!, Què vol dir això que diu la Consellera que hem de treballar l'emprenedoria i la competitivitat? Has buscat al diccionari el seu  significat? En això consisteix l'educació de la canalla?

La veritat és que, coneixent a Meritxell, la seva experiència i les seves bones pràctiques, hi havia moments que em feia dubtar del que jo creia. Fins i tot, algun cop vaig haver de callar perquè no sabia que respondre:

Però no veus Pep que ho tenen estudiat! Que no saps que la pròpia Diputació, la nostra pròpia Diputació!, està impulsant això de l'emprenedoria! Que subvenciona llibres! Que prepara mestres! Que fa plans pilots a escoles! I que hi ha governs municipals que proposen a centres que ho facin!

La veritat és que jo no ho sabia. Certament que les nostres filles i fills hauran de poder-se guanyar la vida en el futur i això requereix tenir eines per al món on es mouran, però una cosa és donar aquestes eines, en el moment adequat, i una altra és pensar que la realització i el creixement personal ha d'estar contaminat per una cultura mercantilista, en el sentit que l'important és guanyar-se la vida. Aquí tenia raó. Després va ser més dura:

Mira, alguns companys m'han dit: No passa res, és només un projecte, una assignatura. Doncs no, no és així! Mira les proves PISA, matemàtiques i anglès... mira a la televisió, quins models i conductes proposa a la gent... mira que diuen les lleis d'educació que tenim, mira... que no! i que no! Que l'escola no ha de ser col·laboracionista amb això, que l'escola ha de fer bones persones i bons ciutadans, no quincallers individualistes analfabets d'altres coneixements que no siguin l'actiu i el passiu.

Bufa! Us prometo que a la nit vaig mirar el diccionari, vaig rellegir lleis, decrets i currículums, però sobretot hi vaig rumiar. No sé, tinc dubtes i encara m'aferro al que jo crec o vull creure. Penso que el professorat, i les famílies, encara tenen les idees clares i no es deixaran entabanar fàcilment.

Fa uns dies a Rubitv.cat estava penjat un vídeo sobre el fi de curs de les escoles de la nostra ciutat. El vàreu veure? (veure vídeo). Feia goig, em vaig sentir orgullós que la ciutadania pogués veure el nivell de l'escola de les seves filles i fills; em vaig sentir satisfet que l'ensenyament hagi complert, un curs més, amb allò que diu la constitució "Tothom té dret a l'educació..."; i em vaig sentir molt feliç de veure com l'actual professorat, i també incloc les famílies, han aconseguit, un curs més, que tothom tingui dret a l'educació, però a una educació de qualitat i igual per a tothom. M'agradaria que aquest vídeo es repetís cada any.

Potser Meritxell té raó, però del que no tinc dubte és que s'introdueixin o no continguts com l''emprenedoria i la competitivitat', el que mai hem de consentir els i les professionals, i tampoc les famílies, és que l'educació es limiti al que diuen 'competències bàsiques', perquè el que veiem fins ara és empobrir el coneixement de les nostres filles i fills.

Malgrat el llenguatge modern que es va servir per presentar-les públicament, les avaluacions i proves externes només valoren aspectes com el català, les matemàtiques o l'anglès. És com si anéssim a fer-nos una revisió mèdica i només ens féssim una radiogràfica del dit gros del peu esquerd per saber com estem; sabrem realment quina salut tenim? La paraula 'competència' en l'àmbit econòmic/laboral fa referència a 'poder fer', però en l'àmbit educatiu fa referència a 'ser'.

Pep Barceló, mestre i membre de la Secretaria Nacional d'USTEC.